Oi que deixareu que un troç de mar caigui des dels meus ulls mentre escolto Song To The Siren?
Si el seu fill Jeff Buckley era un geni, com l'hem d'anomenar a ell? Us convido a repasar una de les discografies més fascinants que qualsevol esser humà ha estat capaç de crear, amb només nou anys de carrera. "Dolphins":
16 comentaris:
Ara sí...fantàstic Buckley, que no coneixia aquest!
És realment inmens. Si t'atreveixes amb un disc dificil, et recomano "Starsailor", és complexe però sens dubte una auténtica maravella
El buscaré, doncs...
Ja em diràs que et sembla...
Pues si...si que está "obscuro" esto!
;-)
Eh! pero tiene muuuy buena pinta asi que me haré asidua!!
Lo dicho: se m'acumula la feina!!
dioooooooos!
muacs!
Jajaja, muchas gracias Ana. Será un placer tenerte por aquí.
El bloggeo es un no parar!!
Vaig estar escoltant part del disc ahir...com tu has dit, complex :) Costa d'entrar-hi, almenys a mi...l'escoltaré amb calma els propers dies, quan no vagi tan estressada :)
En aquest disc, en Tim Buckley va utilitzar moltes de les possibilitats que ofería el free jazz i les va aplicar al rock, per això costa una mica si no estàs acostumada a aquest estil, de totes formes, centra't en els temes més "normals" i ves entrant-hi poquet a poquet... el disc "Blue afternoon" potser seria més adient per començar amb Tim Buckley, prova-ho amb aquest si "Starsailor" no t'acaba d'entrar
Ok :) em manca el temps necessari per escoltar aquests dies música amb calma...buscaré aquest que em dius...
He sentit els videos avui! Sona molt bé! Profund!
per cert, quina història la del pare i fill morts tant joves!
weird!
El fill va morir ofegat al mississipi, un disc d'estudi en vida i un altre d'estudi que es va treure de forma pòstuma...el pare que mor més jove té una carrera molt més prolifica. Ana, si no els coneixes te'ls recomano vivament
Ya!! si...m'agrada molt el pare! molt guay!!
Lo de sempre..tant per sentir! tant per veure..tant per llegir! dioos! quina impotència!!
;-)
Per cert!
Lo del cine-sense-palomites...què?
per quan??
;-)
ui, això no serà cosa ràpida em temo, deixa que mogui fils i quan hi hagi alguna cosa més segura, ja us ho faré saber ;)
Buenuu buenuuu! Res! El temps que calgui perque surti bé! Esperarem!
;-)
Bon finde!
Jo vaig començar pel fill i quan vaig descobrir el pare, no es que desmereixi al fill, però sincerament, el pare se'l menja per tot arreu...De totes maneres hi disfrutem de tots dos...llàstima les seves morts tan joves, certament, si no...
Enero
si no...ves a saber on haguessin arribat, potser el fill ocuparia el tron de Radiohead, i el pare seria una llegenda com ho son Dylan, Waits o Young (tot i que per mi ja ho sigui)
Publica un comentari a l'entrada