La creació d’aquest blog va venir provocada per un d’aquells instants en el qual et sents inundat de melancolia, aquella tristesa controlable a la qual t’hi enganxes perque ja és un lloc conegut i que has fet teu; una obscuritat que controles i a través la qual pots deixar anar dimonis personals...La zona obscura, on certes músiques tristes, poesies plenes de ‘saudade’ o quadres tràgics t’ajuden a canalitzar les penes i tristeses, convertint-se en baguls on deixar-les oblidades.
L’obscura va neixer amb aquest objectiu masturbo-terapèutic. El temps va anar distorsionant aquesta idea i vaig donar cabuda a altres inquietuds que, si potser poden ser vàlides en general, les trobo ja fora de lloc aquí.
Passat un periòde de reflexió neessari, L’obscura torna a la càrrega.
Així doncs, intentaré recuperar l’objectiu inicial i convidar-vos a desprendre-us amb mi d’aquelles petites tragedies emocionals que us visiten a vegades.
Sigueu benvinguts de nou!
16 de gener 2008
DECLARACIÓ DE RETORN
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Doncs m'alegro que reprenguis l'obscura :)
pd: des que has canviat el disseny costa llegir el text (apareixen símbols estranys) i no aconsegueixo visualitzar la pàgina correctament...només em passa a mi?
Oh, que curiós, jo la veig bé, si és qüestió a més del color ja faré per posar la lletra més clara...però lo dels simbols és extrany, a mi no em passa...
Dessitjava aquesta tornada...l'entorn dels nostres blogs habituals estava com sesgat amb la falta de L'Obscura...sigui quina sigui la seva tendència, serà sempre un plaer, una sorpresa i una poesia...com tú.
enero
no hi ha poesia sense musa...;)
Gracias socio.
Supersonic-Man
Por?
ah.......entonces lo de musa-o no iba por mi?
Supersonic-Man
me descubriste...
Publica un comentari a l'entrada