30 de gener 2008

SORROWFUL SONGS

Algú deia que les guerres no comencen ni acaben. Aquest algú, afirmaba que les guerres simplement canviaven de lloc.
Durant tot el segle XX el món va patir una plaga de violència que no sembla que vagi a erradicar-se. Sudan, Kenia, Palestina, Afganistan, Irak, Colombia, Cambotja... nens assassinats sense cap mena de misericòrdia, dones maltractades allí i a casa nostra, fam, odi, esclavitut, injusticies.
El món sembla més aviat un purgatori, aquell del que parlaven els cristians.
Com podem seguir endavant veient tot això? Com es pot tenir fe en l'esser humà?
Henryk Mikołaj Górecki, nascut a Polònia l'any 1933 va crear la simfonia més bella i demolidora del segle XX, la simfonia nº3 (Simfonia de les cançons tristes) inspirant-se en l'horror dels camps de concentració i la guerra.
Aquesta música és l'exemple més clar que l'esser humà no tan sols està fet per destruir. La bellesa d'aquesta creació em recorda, davant les pitjors atrocitats, que també som capaços del més pur i bell que el nostre cor es capaç de crear, l'amor.

Dedicat a totes les persones que són víctimes de qualsevol tipus de violència.
Symphony No. 3 "Sorrowful Songs". Lento e Largo. Soprano: Isabel Bayrakdaraian, Sinfonietta Cracovia, dirigida per John Axelrod:

2 comentaris:

ana ha dit...

Precioso y triste...!
Si!, contra la barbarie humana lo único que parece salvarnos es la creatividad!!
Suerte de aquellos que la poseen y la usan!

Sergi ha dit...

Completament d'acord.
És més trist i aterridor quan saps que les paraules d'aquest moviment estan basades en inscripcions que es van trobar a una cel·la de la gestapo i que havia fet una nena.
Hem de fer exercici de memòria, malgrat a vegades només ens ve de gust evadir-nos