Fart dels vergonyosos espectacles mediàtics polítics i judicials, de nausees televisives, de tractes denigrants als que volem guanyar-nos la vida dignament. Farts, i és per això que alguns ens refugiem a la música, al cinema, a la cultura, llocs que en temps de crisi son apartats per la societat imperant, menystinguent-los com si fossin banals.En el meu refugi m'he retrobat amb la banda de Filadèlfia, Espers (Greg Weeks, Meg Baird, Brooke Sietinsons, Otto Hauser, Helena Espvall i Chris Smith), que han tret ja el seu nou disc "III", una autèntica preciositat al nivell del seu anterior "II", ple de joies com "Caroline", "The Pearl", "I Can't See Clear" o aquest "Tröllslanda".
6 comentaris:
molt bé! totalment d'acord
;)
Entiendes ahora que parte del hijoputismo que nos rodea en todos esos ámbitos que mencionas puede ser a causa de todo el estiércol de música que consumen.
Yo creo que quizás es al revés, socio. Es todo lo que nos rodea lo que provoca que haya música tan falta de alma y tan dada a cifras de ventas.
"¿Escuchaba música pop porque estaba deprimido, o estaba deprimido porque escuchaba música pop?"
Alta Fidelidad
;)
Publica un comentari a l'entrada