L’obra de Sophie Calle sempre ha flirtejat amb aquest voyeurisme, però també amb l’exhibicionisme, tal com podreu veure (si teniu temps) en el vídeo que us proposo (Link extret de la fantàstica pàgina Ubuweb). És una mena de road-movie o diari de viatge filmat l’any 92 amb Gregory Shephard, un homenatge al cineasta Chris Marker. La música? Pascal Comelade, Tom Waits, Roy Orbison, Taj Mahal, Jackson Browne, Cowboy Junkies, Mozart, entre d’altres.Double-Blind
(de Sophie Calle i Gregory Shephard)
1992, 75:58 min, color, so
5 comentaris:
...encara tinc pendent redescobrir aquesta artista i això que segueix sortint via Auster, Vila-Matas o per aquí... no pot ser :)
pd: molt bona idea aquesta de compartir els discos :D
Sylvia, jo la vaig descobrir a l'exposició...després vaig tenir la sorpresa de veure-la a la novela d'Auster i de saber del projecte amb el gran Vila-Matas...com sempre el temps es ínfim per poder assimilar tot el que volem, oi?
Gràcies pel tema dels discos. Tal com vaig dir als comentaris del primer, crec que em sembla fantàstic el que està succeint amb el Creative Commons i la música lliure...no faig altra cosa que donar-hi suport amb discos que em semblen interessants
molt bé, Sergi, ja està bé que recordis a artistes com aquesta que com diu Sylvia están pendents de redescobrir (a mí em passa el mateix)...he llegit una mica els seus comentaris del link que has posat i realment té uns criteris molt clars a l'hora que originals de plantejar la seva obra, considero que aix`és el que la fa tant coherent
redescobrir, gran paraula, enero, me l'hauré d'aplicar també en el cas de Sophie Calle, hi ha molt per aprendre!
¡Ufff! ¡Interesante! A ver si me puedo cascar el documental esta noche...
Publica un comentari a l'entrada