30 d’abril 2008

LA FONT


El 1917, Marcel Duchamp firmava, amb el nom de R. Mutt, un urinari de porcelana col·locat en una posició diferent a la habitual. El presentà a l'exposició de la Society of Independient Artists on, després de pagar 6 dolars, l'artista tenia el dret d'exposar. Li van rebutjar.
Poc després, a la revista The Blind Man, hi aparegué una editorial que tractava el succés:
"El Asunto Richard Mutt.
Dicen que cualquier artista que pague seis dólares puede exponer.
El señor Richard Mutt envió una fuente. Sin dicusión este artículo desapareció y nunca fue expuesto.
Ha aquí las razones para rechazar la fuente del señor Mutt:
1. Algunos arguyeron que era inmoral, vulgar.
2. Otros que era un plagio, una simple pieza de fontanería.
Pero la fuente del señor Mutt, al igual que una bañera, no es inmoral, eso es absurdo. Se trata de un accesorio que se ve a diario en los escaparates de los fontaneros.
Si el señor Mutt hizo o no hizo la fuente con sus propias manos carece de importancia. Él la ELIGIÓ.
Cogió un artículo de la vida diaria y lo colocó de tal manera que su significado habitual desapareció bajo el nuevo título y punto de vista: creó un pensamiento nuevo para ese objeto.
En cuanto a la fontanería, eso es absurdo. La únicas obras de arte que ha producido América han sido sus productos de fontanería y sus puentes."

4 comentaris:

ana ha dit...

mmmmmmmmmmmmm!! tendría que darse una vuelta ahora por un Arco, por ejemplo, re-definirian a cada paso la definición o la idea de "qué es arte"!
;-)

Sergi ha dit...

Ufff, la gran pregunta.
No tinc prou coneixements com per poder fer una definició, i dubto que mai els tingui.
El que si penso es que em sembla genial el que va fer aquí Duchamp. El problema és que avui en dia hi ha massa gent repetint aquesta "intenció" i no tan sols no aportant res, sino que a més fan creure a molts que tot és una enganyifa...uff, hi ha molt a parlar d'aquest tema, espero que algú ens aporti més claredat i punts de vista

Anònim ha dit...

Crec que el que fa Duchamp es una crítica de l'art des de l'art mateix. Ens ve a dir que avui dia, pot esdevenir art qualsevol objecte. No cal ni que sigui bell, ni que sigui creat pel geni (de fet, es un producte de fabrica). La única cosa per la qual un objecte esdeve obra d'art és perque porta la signatura de l'artista i perque està exposada en un museu (i per tant es paga per veure-ho). En aquest sentit Manzoni també va fer quelcom semblant però encara més radical: presentar una llauna amb el nom "Merda d'artista". Curiosament, en la actualitat un gram de merda d'artista val més que un gram d'or! La veritat és que dóna molt que pensar. En aquest sistema capitalista ens engatusen amb qualsevol cosa per tal de buidar-nos les butxaques...

Sergi ha dit...

Benvingut anònim!
espero que si tornes a escriure ho facis en pseudònim, així queda més impersonal, no creus?
Et recomano un llibre sobre el tema: "Duchamp" de Calvin Tomkins, que segons m'ha dit la meva dona, està força be!