No ho puc evitar.
A vegades hi han certs grups que els escoltes per primer cop i penses "no estan malament". El dia següent els tornes a posar, vas fent coses, la música va sonant. Els dies pasen i una melodia se t'enganxa. "De quin disc era? ah si, d'aquells anglesos", vas a buscar la cançó i sona la següent, "ostres que bona és aquesta també" i et vas avançant mentalment a la melodia.
Poc a poc, el tens dins, i directament el busques, t'omple, i ja no fas cap valoració de si et recorden a aquelles guitarres de Godspeed You Black Emperor o Explosions In The Sky, no penses en Black Heart Procession com el primer dia, simplement t'envaeix.
Actualment ja no hi ha valoració, m'importa poc si aporten coses noves o no a la història de la música, o si hi han discos millors actualment, és el que ara m'agrada escoltar.
The Deception
4 comentaris:
sonen molt bé...investigaré investigaré...
Crec que a Fanzinosis trobaràs molta més informació ;)
Los llevo toda la semana puestos y me recuerdan mucho también a Lift to Experience.
Supersonic-Man
Una lástima lo de ese grupo, esperemos que lo de su lider, Josh T. Pearson sea interesante
Publica un comentari a l'entrada