31 de març 2010

REFLEXIONS SOBRE LA SGAE

Aquest diumenge TV3, en el seu programa 30 minuts va oferir el reportatge "Històries de la SGAE" on es presentaren diferents reflexions entorn de l'entitat més odiada d'Espanya. Per a qui no va tenir la oportunitat de veure-ho, us insereixo el vídeo amb el reportatge sencer. Pau Donés (Jarabe de Palo) deia que si els establiments no volen pagar a la SGAE, que no posin música. I jo penso: Pau Donés hagués anat a la seva joventut a bars on no sonés música? Pau Donés va descobrir grups que li agradaven a un bar i tot seguit va comprar el disc? Pau Donés va gravar cintes de cassette per ell o pels seus amics quan era jove i això el fa tenir la consciència intranquila? A quants concerts heu vist a Pau Donés entre el públic? Aiii Senyor Pau Donés... És clar que s'han de defendre els drets de l'autor, no en tinc cap dubte, però els mètodes de la SGAE son vergonyosos i rastrers. Ja va sent hora que el Govern reguli i gestioni ell mateix aquest sector per acabar amb pràctiques com la d'aquesta entitat que es guanya la seva mala reputació a pols

4 comentaris:

Supersonic-Man ha dit...

Gracias por ponerme de mala ostia de buena mañana.
Tenía ganas de verlo, muy acertado por tu parte.
Pau dones no salía mucho de bares ya que no tenía amigos
Pau dones no compraba discos por que no sabía dónde los vendian.
Repito, el Pau Dones no tenía amigos y la conciencia le decía que se vengaría algún día
El sr. Dones se vengó haciendo conciertos y sigue sin tener amigos.

Sergi ha dit...

Chapeau Super!
Que esté tranquilo el Sr. Donés, que nadie aquí se grabará un disco suyo... ni ganas de escucharlo!

hollín ha dit...

Vi un trozo del reportaje y sí, este personaje el más odioso. Mira que ni sabía como se llamaba, ahora creo que me acordaré (y teniendo en cuenta mi total carencia de memoria lingüística es todo un logro, señor Donés...) Por cierto, ¿le has pagado los derechos de autor a la famosa "Flaca" o estás utilizando su persona y su historia para enriquecerte ilegalmente?

Sergi ha dit...

Es una pena acordarnos de nombres que deberíamos olvidar, hollín, te animo a que lo olvides!!