Fa temps que segueixo amb admiració el cinema de Michael Haneke, des que fa uns quants anys vaig quedar impressionat per "Funny Games" (la original, no el remake que ell mateix va fer).
Fa poc vaig poder veure "Das Weisse Band" ("La Cinta Blanca") i la meva admiració ha augmentat de forma encara més brutal. Em vaig trobar amb una pel·lícula extraordinaria, dura i amb una narració distant, que ens mosra uns aconteixements que ens serveixen com a clau per a poder comprendre altres fets que tindran lloc anys més tard a la zona. Els actors estan soberbis i de la direcció no cal dir res.
La fotografia també té un pes molt gran; a vegades em venia a la ment el cinema de Dreyer (per exemple l'acollonant escena on estant rentant la dona morta a l'accident, sembla ben be un quadre). Em sembla una obra atemporal i universal.
Qui no l'hagi vist i adori el CINEMA, aquí té una altra obra mestra.
22 de febrer 2010
DAS WEISSE BAND
Fa temps que segueixo amb admiració el cinema de Michael Haneke, des que fa uns quants anys vaig quedar impressionat per "Funny Games" (la original, no el remake que ell mateix va fer).
Fa poc vaig poder veure "Das Weisse Band" ("La Cinta Blanca") i la meva admiració ha augmentat de forma encara més brutal. Em vaig trobar amb una pel·lícula extraordinaria, dura i amb una narració distant, que ens mosra uns aconteixements que ens serveixen com a clau per a poder comprendre altres fets que tindran lloc anys més tard a la zona. Els actors estan soberbis i de la direcció no cal dir res.
La fotografia també té un pes molt gran; a vegades em venia a la ment el cinema de Dreyer (per exemple l'acollonant escena on estant rentant la dona morta a l'accident, sembla ben be un quadre). Em sembla una obra atemporal i universal.
Qui no l'hagi vist i adori el CINEMA, aquí té una altra obra mestra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Ya me dirás dónde la has visto socio, ya sabes.
Eso está hecho
¿Podrà guanyar un Oscar???
S'ho mereix de totes totes, tot i que estaràs d'acord amb mi que si no el guanya no deixarà de ser l'obra mestra que és. També està per allí "El Secreto de sus Ojos" oi?...
està a la llista pq tot el que he sentit és com el que dius! que és soberbia!
Ho dic per si els americans la valoraran/entendran com cal... no per la seva qualitat, la qual serà la mateixa guanyi o no (!) :)
Els americans... no se Sylvia, han deixat de valorar tants bons directors i actors... El problema potser és que en general es suposa que els oscars son com un cànon del cinema, quan en el fons estan centrats en el cinema nord-americà. Jo voto per no estar tan pendents pels òscars ;)
Ana, no la vegis un día que vulguis alegria.
Los miedos y la represión crean monstruos "The Village" de Night Shyamalan. La hipocresía costumbrista de un pueblo llamado Dogville.
Como documento histórico funciona a la maravilla, como reflexión realmente poco me queda, más cuando el único peso trascendental de los sucesos que se pueden interpretar como la semilla del nacismo, queda desmentida por el propio Haneke. De momento me parece sobrevalorada, de aquí a unos meses ya veremos. Efecto Haneke, no puedo evitarlo.
Pues a mí me gustó mucho mucho. El pueblo oprimido por los nobles, manipulado por la Iglesia. La miseria tanto material como de falta de principios. La desesperación. La ignorancia, el fanatismo. Todo ello lleva a la violencia, da igual que hablemos del nazismo, del integrismo islámico, de los católicos fanáticos... (como Fernando Bayona, que ha tenido que cancelar una exposición porque ha recibido amenazas de muerte)
Bueno Super, agradezco tu opinión divergente, así le damos un poco de variedad a tanta devoción que mostramos los que la consideramos una obra maestra.
Ay hollín, así nos va por no saber ponernos en la piel de los demás, aparece el integrismo de cualquier tipo.
Publica un comentari a l'entrada