
Recordo que de ben jovenets, un dels llibres que ens van fer llegir a l'escola (a quí no?) va ser "El mecanoscrit del segón origen" de Manuel de Pedrolo. No pretenc fer paral·lelismes entre l'obra de Pedrolo i "La carretera" de Cormac McCarthy, però si és cert que aquesta història d'un pare i un fill enmig d'un món devastat i sense esperança, em transportaba tangencialment a aquella història.
Aquí, McCarthy, no dóna peu a l'esperança. Tot valor moral queda submergit en l'oblit, excepte en la figura del nen, un personatge que qualsevol que llegeixi l'obra l'hi tindrà un afecte especial. L'angoixa i les dificultats dels protagonistes en aquest viatge ens són transmeses de manera magistral i, a pesar d'algunes crítiques que es queixaven d'un final bonic, ple d'esperança, servidor no s'hi pot sumar. Per a mí el final (no el desvetllaré), és un dels més pessimistes i desoladors que hi pot haver...qué m'expliqui algú on hi veu un granet d'esperança!!
Resumint, un llibre fosc, una gran crítica a l'ésser humà, a la seva condició i a una actualitat que ens podria "regalar" un futur com aquell. Una obra que amb el pas dels dies, creix dins d'un per fer-se un racó en l'espai de reflexió que tots tenim dins nostre.