El disc de debut dels meus "cosins" Fleet Foxes em persegueix positivament, ja ha arribat aquell moment que els pèls es posen de punta quan escoltes els primers compassos d'aquestes cançons. M'agradaria compartir-ho amb qui vulgui, posant aquestes versions en directe de dos temes que aconsegueixen el que abans deia... "gallina de piel"...
"White Winter Hymnal" i "Ragged Wood":
8 comentaris:
Gran disc, la veritat!!
Sens dubte, Sylvia. Es un d'aquells discs que poc a poc va calant dins. Jo al principi no li vaig fer gaire cas, però després em vaig adonar que l'escoltava gairebé diàriament.
Pero que buenos son tu primos, a ver cuando te invitan a un concierto...bromas a parte, es un grupo fantástico que está dando mucho que hablar, saludos, miki
Qué más quisiera yo, Miki, si es que con la fama ya no se acuerdan de uno... ;)
molt txulos, i a més estàn essent reconeguts, que és algo molt positiu, perque sovint hi ha grups que tènen moltíssima qualitat i després no els coneix ni déu i els pobres es mengen els mocs (amb perdó!!) :/
Doncs si! Jo també me n'alegro molt per ells. A pesar del que molta gent pensa, jo crec que el reconeixement no té perquè fer que un grup sigui menys creible, em semblaria pur esnobisme el contrari.
ahhh jo aquest white winter hymnal ja el conexia...
m'encantaaaa!
No m'extranya, està per tot arreu actualment, de totes formes gràcies per llegir Fanzinosis, Ana ;)
Publica un comentari a l'entrada