És habitual, ara que ve el Nadal, recordar els pobres que passen gana, com si en tot l'any no haguessin estat passant-la, com si no haguessin existit. Bé, potser hi ha un dia internacional de la gana on totes les televisions es fan ressò...

(Goya - Mendigo ciego con un perro)
La gana, la lacra que sembla no podrem vencer... i a mi em ve al cap un llibre: "Sult" de l'escriptor noruec
Knut Hamsun, traduït aquí com "
Hambre".
En aquest llibre, datat de l'ant 1890, Hamsun retrata el que és passar gana, però ho fa en un entorn encara més terrible: una ciutat benestant, on el protagonista ha de veure i viure envoltat de luxe i despreci per la seva pròpia miseria.
Ja fa temps que vaig llegir el llibre (en una edició de Ediciones de la Torre, amb traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo, desconec si n'hi han més) però el recomano fermament, doncs crec que el que retrata Hamsun es totalment vigent i colpidor.
"
Fue en aquella época cuando yo vagaba pasando hambre por Christiania, esa extraña ciudad que nadie abandona hasta quedar marcado por ella..."
Ara, seguirem mirant anuncis i comprant pels sopars que venen...