17 de novembre 2008

BYE BYE BUSH!

Hem hagut d'esperar massa i gairebé ens enfonsa el planeta.
Celebrem la seva marxa i convidem a l'esperança, tal com ho deu fer Neil Young qui li va dedicar aquest "Let's Impeach The President"

10 comentaris:

syl ha dit...

Visca Neil Young! I que poquet queda xDDDDD (Té nassos, però, que ara digui que va cometre errors i que va dir coses que no havia de dir...)

Anònim ha dit...

Que mai més haguem de veure i patir un personatge com aquest manegant tant de poder!!
I sii! Visca Neil Young!!
;-)

Sergi ha dit...

Visca Neil Young¿? per suposat!!! sóc un fan sense condicions d'aquest geni, com veig, vosaltres dues també...i en conéc unes i uns quants més.
Respecte a Bush, poc li ha faltat per destrossar el món (si no ho ha fet ja).

Anònim ha dit...

Da gusto ser un artista y poder expresar a través de tu arte, lo piensas. Poder demandar injusticias tan grandes como la de ser Bush..Por muchos años..Neil Young!!!

Anònim ha dit...

Este Neil Young siempre reivindicativo, genial que no cambie, lástima que se nos hace mayor el hombre.
...y, Bye, bye Bush...esto es lo más importante..que bastante hemos aguantado ya, joer!!

Sergi ha dit...

Gracias por tu comentario y bienvenido al blog, Miki. Nada que añadir a lo que dices ;)
Si, enero, és una pena que ja estigui tan gran, espero que no sigui tard per a que el poguem veure algún dia!

Tomás ha dit...

Bush s'ha convertit en quelcom massa recorrent a l'hora de desprestigiar la política nord-americana que ni comença ni acaba amb Bush. Jo diria més, Bush és l'excusa perfecte i l'argument fàcil davant qualsevol desastre, però estic convençut que ell no és el responsable de l'estat del món. Aquells polítics que han fet carrera al costat de Bush han viscut massa bé. La gauche divine. Quan ZP diu "No a la guerra" i augmenta la venda de mines antipersones i les armes a països asiàtics i africans... que ells tampoc ens venguin la moto. Ni tampoc nosaltres al sofà del món civilitzat. El món el podem destrossar també nosaltres cada dia amb les nostres petites accions: empentant el company, siguen frívols i egoistes, etc.

Convidem a l'esperança. És rentable.

Disculpes.
Tomás

Sergi ha dit...

Res a disculpar, Tomàs. La teva és una reflexió força interessant i estic d'acord amb el que dius, però Bush no deixa de ser el cap visible d'un sistema que no funciona, que enriqueix a qui ja té i empobreix al que no arriba a final de mes...sí, hi ha més gent darrera i tots ho sabem, també en som conscients de la hipocresia que regna, però no oblidem que un es posa al cap del tren per les dures i les madures. A vegades és dificil poder fer una reflexió en quatre línies en un blog, afortunadament els comentaris que feu entre tots enriqueixen aquestes entrades

PAYMON ha dit...

Ya sé, ya sé que no solo hay que cambiar a Bush, que hay que cambiar a E.E.U.U. porque E.E.U.U. cambia el mundo...pero he llegado a odiar tanto a ese puto enano borracho que será una gozada no volver a ver su inmunda jeta en los medios...

Sergi ha dit...

Será un placer, Tito... esperemos que su sucesor tarde tiempo en crearnos tal grima