06 de setembre 2008

CASA AZUMA

Intentaré posar-me en situació. 1976. Un barri humil d’Osaka, ple de cases tradicionals de fusta, on segons es deia, la visió del carrer no era la més agradable. Un petit solar, poca llum. Un arquitecte jove, Tadao Ando, afronta el projecte de construir-hi una casa.


Aquesta obra sempre m’ha fascinat: es tracta d’un prisma rectangular, amb una façana cega respecte al carrer. El prisma queda partit en tres, amb un patí en la seva part central i per on entra tota la llum de l’habitatge.



Em fascina la solució de Tadao Ando, donant-li l’esquena al barri i centrant-se en l’interior, com una mena d’introspecció, aconseguint crear un món propi dins una societat determinada, que és el que, en el fons, alguns volem respecte a nosaltres mateixos, un món propi, ple de llum.


Reflexiono sobre el concepte de llum a “l’obscura”, la llum que ens dona vida i que d’alguna forma també ha estat sinònim de saviesa, però que necessita d’aquest contrari, de l’obscuritat, per tenir valor. Busco petites escletxes per a que la llum passi dins meu, tal com va fer Ando amb la seva Casa Azuma, oferint-li una gran obertura per on hi entrava.

Aquest és un vídeo en el que, a més de la Casa Azuma, se'ns presenten dues obres més, també fascinants: L'Esglesia de la Llum i el Museu d'Art Modern de Fort Worth.



"La arquitectura puede tener un carácter abierto y ser capaz de comunicarse con la sociedad siempre que provoque a ésta con interrogantes. Creo que el papel fundamental de la arquitectura es estimular activamente a la sociedad. En uno de mis primeros trabajos, la Casa Azuma, en Sumiyoshi, dividí en dos un espacio dedicado a la vida cotidiana -compuesto por una geometría austera- mediante la inserción de un espacio abstracto destinado al juego del viento y la luz. Mi objetivo fue introducir un interrogante en la inercia que ha invadido a la vivienda humana." (Tadao Ando).

“Pienso que la arquitectura se torna interesante cuando se muestra éste doble carácter: la máxima simplicidad posible y, a la vez, toda la complejidad de que pueda dotársela”. (Tadao Ando).

"La arquitectura sólo se considera completa con la intervención del ser humano que la experimenta. En otras palabras, el espacio arquitectónico sólo cobra vida en correspondencia con la presencia humana que lo percibe. En nuetra cultura contemporánea, en la que todos estamos sometidos a una intensa estimulación exterior, en especial por el medio electrónico, resulta crucial el papel del espacio arquitectónico como refugio del espíritu. Aquí, de nuevo, lo más importante son la imaginación y el elemento de ficción que contiene la arquitectura, más que lo sustantivo de ella. Sin adentrarnos en el ambiguo reino del espíritu humano -felicidad, cariño, tranquilidad, tensión-, la arquitectura no puede alcanzar ese contenido de ficción que pretende. Y éste es el reino auténticamente propio de la arquitectura, aunque sea imposible formularlo. Sólo después de contemplar ambos mundos, el actual y el de ficción, puede existir la arquitectura como expresión y elevarse al reino del arte". [Tadao Ando).

Recomano a qui no conegui la seva obra, que hi doni una ullada i disfruti d’ella i del pensament que hi podem trobar-hi reflectit. També us he de dir que jo mateix m’ho aplicaré ja que no sóc un estudiós de l’obra d’Ando, tot i que em fascini.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

quan parla del "contenido de ficción de la arquitectura" i de "el espacio abstracto destinado al juego del viento y la luz" veiem que no estem davant de qualsevol arquitecte...un arquitecte amb un pensament i una obra molt interessant, sí senyor!!

Abril ha dit...

Hola, gracias por el comentario que me dejaste (en especial por el contenido), me gustó mucho.
¿Conoces la casa?
Un saludo.

Sergi ha dit...

Si, crec que gràcies a aquest pensament ell és capaç de crear les obres que està creant, molt humanistes diria jo... hauriem d'anar a visitar alguna obra seva ;)
Bueno abril, ya me gustaria conocer la casa...¿mi comentario? es que realmente "La bella noiseuse" es una película que me impactó, gracias por pasarte por aquí.

Anònim ha dit...

baig coneixer la seva obra, com la d'altres arquitectes, quan vaig treballar un temps a la biblio de la facultat d'arquitectura. és una passada. m'agrada molt el que fa

Sergi ha dit...

Ana, vas treballar a la biblio de la Facultat d'Arquitectura? el món és més petit del que ens pensem...Entenc que t'agradi el que fa Ando ;)

Anònim ha dit...

dioos! acabo de veure aquest post i comments again i POR DIOS que consti que esa B en vaig va ser un puro error al teclejar, s'entenc, oi?
como estoy aqui en el terruño canario, empiezo a escribir en castellano i desprès me anadono q amb tu en català!
;)
bé! si! vaig treballar a la biblio d'arquit. pero de la unversitat de las palmas. aixi que no, no m'ubiquis per alli la teva facultat
;-)
si, vaig descobrir l'obra de molts arquitectes...i es un mon realment fascinant!
magnific post sergi!

Sergi ha dit...

Bé Ana, moltes gràcies per les teves paraules!! Tampoc va ser la meva facultat, tot i que em deixava caure sovint, sobre tot per la biblio. Pel tema de les faltes d’ortografia, no et preocupis!!! Ja se sap, el medi i la urgència son mals aliats, a més, jo sóc el primer en cometre errades!

Anònim ha dit...

ala, esta es la casa que comentaste, qué chula! Aún disponiendo de poco espacio, ignorar las reglas establecidas de distribución, dar la espalda a la calle y dejar espacio para un patio interior, y así encontrar todo lo necesario desde dentro ... tranquilidad, luz, un espacio propio. La mayor parte de la arquitectura tiene que ver con la industria del ladrillo pero esto es ARTE, poesía arquitectónica.

Sergi ha dit...

Hollín, si es que pareces una casi-arquitecta con tus palabras!! ;)