12 de juliol 2008

MICHAEL CASHMORE

La música, instrument idoni per ilustrar sentiments.
Buscava imatges per "The Snow Abides", cançó del maravellós e.p., del mateix títol, de Michael Cashmore que Antony canta com si l'hagués creada ell.



"The Snow Abides":

Through the towering streets
Grey flecked with the Sun
I am fallen and tumble
Endomed in snow glass orbed Alice eyes
America is dreaming of a restless Autumn
Snow abides
When I saw you
My heart arose

Royal black and blue I am not lost
Yet little star
In the doorway I catch a sign
Shuddering still
Oh there is too much, there is too much
And can I? And I cannot, cannot...
Snow abides
When I saw you
My heart arose - ecstatic butterfly

Slipping away
Waving goodbye
Leaving quicksilvered fire
In pools on your way

When I exit and I recall your eyes
Leaden depth and dark
Hinting at space
Oh the richness
Too much of everything
And unborn uncreate

To be unborn, to be unborn
To be unborn, to be unborn

Like an Angel fallen whilst I saw your eyes
Leaking lights
Follow the clouds drifting like comets
Ten twenty years, where will you sleep?
You move for the Sun lie down in blossom
But a body can scarcely hold in
And man may not bear
The goldform Angelic
I heard someone whisper
As you ran by me
Waving goodbye


A youtube res oficial, fins que em trobo amb aquestes imatges amateurs. No sé qui és aquest noi, però... a vegades les imatges s'acosten molt al que pot inspirar la música, no creieu?

4 comentaris:

enero ha dit...

No sé qué dir…si el Michael Cachmore té qualitat (a Current 93 no arriba qualsevol) aquest ep a sobre està tocat amb la mà divina de l’Antony, que tot el que toca ho converteix en or, i no un or material sino espiritual…El que no m’agrada, i en aquest ep està a flor de pell, és la idea de tristor…m’agradaría poder gaudir de cert tipus de música sense sentir-me trista, sé que aquest sentiment va intrinsec a cert tipus de música, però no m’agrada la tristor, perque no aconsegeixo alliberar-me d’ella quan sento certa música…potser hi ha gent que pot fer servir la música per a exhortitzar sentiments de rábia, tristor, etc, pero a mí em costa molt i una cancó trista només aconsegueix fer-me-la sentir …tot i així no pensó deixar d’escoltar-la...un petó ben fort

Sergi ha dit...

Cert, l'Antony li dona una dimensió nova a qualsevol música. Tot i així, hem de fer esment que la qualitat de Michael Cashmore és altíssima. Qui el volgui escoltar sol, hauria de fer-se amb l'àlbum "Sleeping England".
La tristesa en forma d'art és molt atraïent, és una pena que te la facis teva i no puguis abstreure't.

sylvia ha dit...

Coincideixo amb enero... La música, inevitablement, encomana a molt(e)s sensacions...meravellosa cançó però cal reservar-la per quan vingui de gust o es tingui el moment oportú :) Si un aconsegueix abstreure's, molt millor però :)))

Sergi ha dit...

Potser em vaig explicar malament. Més que abstreure's, el que volia dir era saber canalitzar la pròpia tristesa dins d'aquella cançó, que un cop s'acaba ajuda a endur-se-la. El problema és quan aquella tristesa pròpia de la cançó inunda racons que fins aleshores no estaven afectats, aleshores si que es fotut...