10 de juny 2008

LOW

M'agradaria poder compartir amb qui em llegeix un concert de Low, música que considero defineix molt be qué és aquest blog...i així ho faré!
Aquest concert va ser enregistrat al Paradiso d'Amsterdam, el 22 de febrer de l'any 2005.

17 comentaris:

ana ha dit...

que macooo!! doncs si! si que es molt: l'obscura!
i en un dia com avui (again) plujos...perfecte!
;-)

Sergi ha dit...

Sí, oi? és ben bonica la seva música!
Potser és un pèl pretenciós pensar que vull que el meu blog s'assembli a aquesta música, però m'agrada fer-ho :)

enero ha dit...

He vist uns quants concerts de Low i crec que cada vegada he disfrutat més, l'últim del PS07 va ser fantàstic...el "parón" que van fer els ha sentat de conya...a part, la sala del concert que has posat em recorda a algo...a tú també, oi? Repetirem?? ;)))

Sergi ha dit...

Ostres! repetiria ara mateix, ja saps que sí!!
Totalment d'acord, el "parón" els ha fet encara millors. :))

sylvia ha dit...

Oh! :0]

Fantàstics...

Sergi ha dit...

Siii...amb la boca oberta em vaig quedar jo també quan fa uns anys, un amic em va passar el disc "secret name"
fantàstics, si! M'alegra que t'agradin

Supersonic-Man ha dit...

crecieron, crecieron y crecieron en mis oidos y ahora tengo 5 lp,s de ellos.............pero, ningún concierto, infff¡¡

Sergi ha dit...

Todo acaba llegando...no te gustaria ver también a Living Colour? mira en la agenda...

Tío Einar ha dit...

¿Te acuerdas de un concierto en un colegio mayor, en Madrid? Sí, ese en que nos tuvimos que serrar las piernas por encima de la rodilla...

Sergi ha dit...

Lo que hay que hacer para disfrutar de lo que amamos!!

Supersonic-Man ha dit...

Si, qué sacrificios.......

Sergi ha dit...

a qué si?

enero ha dit...

...y en sillas plegables y con columnas por el medio...te parece poco supersonic??

Fetish femina ha dit...

Jo trobo una dificultad amb l'escolta d'aquest tipus de música. Trobo incompatible anar a un concert multitudinari i poder gaudir del missatge tan intimista i personal que transmeten. Bé deu ser una mica de misantropia... qui sap ;D

Sergi ha dit...

T'entenc completament. Sovint acabo maleïnt tothom qui m'envolta i xerra sense mostrar cap respecte. Però al final sempre em guanya les ganes de veure el grup, comprovar com viuen la seva pròpia música, donar expressions i gestos a unes notes, aquella comunicació... i mitjançant el pagament de l'entrada, contribuir en que segueixin fent música maravellosa. Tot i així, si, certa música necesita d'intimitat per poder ser valorada completament

sylvia ha dit...

Investiga a l'In-Edit...Hi ha un documental de Low i Nina Simone :)

Sergi ha dit...

Gràcies Sylvia!! tinc el programa a les meves mans...tot i que no sé si mirar, ja que sempre falta temps, aishhhhhh