M'agradaria poder compartir amb qui em llegeix un concert de Low, música que considero defineix molt be qué és aquest blog...i així ho faré! Aquest concert va ser enregistrat al Paradiso d'Amsterdam, el 22 de febrer de l'any 2005.
17 comentaris:
Anònim
ha dit...
que macooo!! doncs si! si que es molt: l'obscura! i en un dia com avui (again) plujos...perfecte! ;-)
He vist uns quants concerts de Low i crec que cada vegada he disfrutat més, l'últim del PS07 va ser fantàstic...el "parón" que van fer els ha sentat de conya...a part, la sala del concert que has posat em recorda a algo...a tú també, oi? Repetirem?? ;)))
Jo trobo una dificultad amb l'escolta d'aquest tipus de música. Trobo incompatible anar a un concert multitudinari i poder gaudir del missatge tan intimista i personal que transmeten. Bé deu ser una mica de misantropia... qui sap ;D
T'entenc completament. Sovint acabo maleïnt tothom qui m'envolta i xerra sense mostrar cap respecte. Però al final sempre em guanya les ganes de veure el grup, comprovar com viuen la seva pròpia música, donar expressions i gestos a unes notes, aquella comunicació... i mitjançant el pagament de l'entrada, contribuir en que segueixin fent música maravellosa. Tot i així, si, certa música necesita d'intimitat per poder ser valorada completament
17 comentaris:
que macooo!! doncs si! si que es molt: l'obscura!
i en un dia com avui (again) plujos...perfecte!
;-)
Sí, oi? és ben bonica la seva música!
Potser és un pèl pretenciós pensar que vull que el meu blog s'assembli a aquesta música, però m'agrada fer-ho :)
He vist uns quants concerts de Low i crec que cada vegada he disfrutat més, l'últim del PS07 va ser fantàstic...el "parón" que van fer els ha sentat de conya...a part, la sala del concert que has posat em recorda a algo...a tú també, oi? Repetirem?? ;)))
Ostres! repetiria ara mateix, ja saps que sí!!
Totalment d'acord, el "parón" els ha fet encara millors. :))
Oh! :0]
Fantàstics...
Siii...amb la boca oberta em vaig quedar jo també quan fa uns anys, un amic em va passar el disc "secret name"
fantàstics, si! M'alegra que t'agradin
crecieron, crecieron y crecieron en mis oidos y ahora tengo 5 lp,s de ellos.............pero, ningún concierto, infff¡¡
Todo acaba llegando...no te gustaria ver también a Living Colour? mira en la agenda...
¿Te acuerdas de un concierto en un colegio mayor, en Madrid? Sí, ese en que nos tuvimos que serrar las piernas por encima de la rodilla...
Lo que hay que hacer para disfrutar de lo que amamos!!
Si, qué sacrificios.......
a qué si?
...y en sillas plegables y con columnas por el medio...te parece poco supersonic??
Jo trobo una dificultad amb l'escolta d'aquest tipus de música. Trobo incompatible anar a un concert multitudinari i poder gaudir del missatge tan intimista i personal que transmeten. Bé deu ser una mica de misantropia... qui sap ;D
T'entenc completament. Sovint acabo maleïnt tothom qui m'envolta i xerra sense mostrar cap respecte. Però al final sempre em guanya les ganes de veure el grup, comprovar com viuen la seva pròpia música, donar expressions i gestos a unes notes, aquella comunicació... i mitjançant el pagament de l'entrada, contribuir en que segueixin fent música maravellosa. Tot i així, si, certa música necesita d'intimitat per poder ser valorada completament
Investiga a l'In-Edit...Hi ha un documental de Low i Nina Simone :)
Gràcies Sylvia!! tinc el programa a les meves mans...tot i que no sé si mirar, ja que sempre falta temps, aishhhhhh
Publica un comentari a l'entrada