23 de maig 2008

IMPLICACIÓ?

En els temps antics, els líders es caracteritzaven per ser capaços de moure a tot un poble envers un ideal. Actualment, qui mana o vol fer-ho ens allunya amb fets de les urnes, que segons diuen és el lloc on es pot canviar el món.
No descubreixo res quan dic que les diferencies entre pobres i rics son cada dia més grans. El mateix que en els moments històrics que precedien grans canvis.
Reaccionarem?

Fotografia de Sebastião Salgado

17 comentaris:

sylvia ha dit...

Si ens donessin la possibilitat 'real' de reaccionar/canviar les coses, em pregunto si ho faríem... Hi hauria massa coses a les quals caldria renunciar... I no sé fins a quin punt estem tots disposats a fer renúncies i deixar marxar les comoditats... Temps de canvis? Mai es perd l'esperança... almenys, si no en accions, que el canvi abraci les idees... :))

sylvia ha dit...

pd: Amb això vull dir que crec que accions com ara el vot serveixen de poquet...i que crec més en els canvis d'idees/mentalitat perquè els canvis siguin possibles... :)

Sergi ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. Jo sempre dic que per fer al món més humà, hem de fer més humà allò que ens envolta, aquí està la nostra possibilitat de fer canvis. Però també vull reflexionar sobre el fet de la falta de lideratges reals, aquella mena de gent que fa moure un poble, potser sóc massa romàntic, no se...

ana ha dit...

Lideratge? Potser va sent hora també que canviin els paràmetres de com ens organitzem! Amb això vull dir que potser no és gaire bó estar sempre depenen del "lider" com aquell que fa moure les mases!
No sé! Una reflexió que faig en veu alta El tema...es complicat! El "vot" com el poder del poble de canviar les coses? uuuf! una ilusió que s'ha de mantenir, crec!!
De totes maneres crec que el futur passarà per canviar radicalment la manera com hem de concebre la "participació"!
quin rotllo! sorry!
;-)
PS: les fotografies de Salgado! Brutales! El blanc i negre sempre reforça la "cruda" realitat!!

Tomás ha dit...

Salgado...

Et recomano la "Sabatina Intempestiva" de Gregorio Morán d'avui (¡La Liga Norte son ustedes!)

No reaccionarem...només cal escoltar i llegir com és descriu el Maig del 68, des de l'actualitat i pels mateixos protagonistes...només cal contemplar l'oblit d'altres esdeveniments més històrics d'aquells dies, només cal observar la borratxera de mites i reaccions festives, només cal veure l'estat de l'esquerra escombrada pel fals progressisme... No ens encenguem més! Tenim molta sort. Al medievo estaríem morts, gairebé amb tota probabilitat.

Tomàs

Sergi ha dit...

Ui, quin debat podriem obrir!! Crec que és massa important tot plegat, puc entendre totes les postures aquí exposades, Ana parla d'una il·lusió que s'ha de mantenir, Tomàs és raonablement pessimista, Sylvia és més idealista...no sé quina és la opció vàlida, si és que n'hi ha alguna. En el que segurament estareu d'acord és que la gran massa (o la gran majoria, o la borregada, com alguns diuen pejorativament) està adormidissima.

sylvia ha dit...

Malgrat el que dic, estic molt d'acord també amb el Tomàs... Aquest 'si' condicional ens faria massa por si de veritat ens el trobessim...

'La gran massa està adormidíssima'... sí, és clar :) suposo que això és el que fa personalment més ràbia... pq que passi això no és gens gratuït tampoc... se n'ocupen tb amb ganes els de dalt (!)

Sergi ha dit...

Això em recorda la societat de l'espectacle de la que parlava Debord, i potser alguna part de raó tenia l'home. Avui la gent està més pendent del partit del diumenge o de la sèrie d'aquesta nit a la tv que no pas de lluitar per un món més just.
Por d'actuar? segurament. D'acord amb tu, Sylvia, quan dius que no tots estem disposats a renunciar a comoditats. El problema serà com ho haguem de fer sense intent de fer canviar les coses.

enero ha dit...

Parlem de líders polítics i d’eleccions democràtiques…no ens estem oblidan que això existeix, malauradament, només en certes parts del nostre planeta??…quantíssima gent encare està lluitant per no morirse de gana al món, o de malaltíes que tenim més que superades al “Primer món”?? Ells sí que necessitaríen líders de veritat com els que reclames, Sergi…els nostres polítics, els que tenim a occident, són una “patraña” ... pensó que, com diu el Tomás, no reaccionarem, en part perquè, tal i com diu la Sylvia, els de dalt ja se n’ocupen, però també perquè és molt difícil renunciar a donar-li a un interruptor i que la llum s’encengui, ja m’enteneu!!…Del que diu l’Ana, sí hauríem de buscar una millor manera de representar-nos, però (i tot són conseqüències, sense bons representants les decisions no són encertades) també hauríem d’atacar per la banda de l'educació .

ana ha dit...

M'he expressat malament..volia dir que el vot és una il·lusió e "els interessa mantenir!!..
però la veritat no hi confio gaire, per no dir gens!!
jo el q dic..és q això o canvia de dalt a baix..o malament!
;-)
interesantíiissim debat però....

Sergi ha dit...

Molt pessimisme aquí a L'Obscura!! no sempre la foscor ha de ser un lloc des d'on hem de sortir amb el cap baix. Un gran pas endavant ja és ser-ne conscients de totes aquestes mancances.
Sí Ana, interessantísim debat, gràcies a tots vosaltres!!

Supersonic-Man ha dit...

Me imagino que que estáis al corriente de todo lo que se habla del conformismo y el aborregamiento que aceptamos en mayor o en menos medida, con mayor o menor disimulo (luego está el grado de hipocresia), se llenan líneas y líneas de ordenadores que no necesitábamos. Hemos llenado papeles y papeles mostrando nuestro incorformismo con hojas sacado de miles de árboles talados y escritos con bolígrafos montados en talleres de explotación infantil en países en eterno desarrollo. Los que me conocen saben que me salto la escala de grises con mucha facilidad y estusiasmo, apruebo que estos temas se hablen y se desarrollen desde varios puntos de vista objetivos y individuales, pero los gobiernos nos proporcinan esa "información" que aceptamos con dudable criterio y la convertimos en una lucha de conciencia. Es como cuando nos inentan convencer de que hay que reciclar, pero esos sí, hazlo TU en TU piso de mierda y en tu cocina de 2 metros cuadrados y luego metes cada cosita en su agujero correspondiente como nos enseñaron en la guardería.
Luego el tratado de Kioto nos lo pasamos por donde pasa ese papel de WC que procente de paises que necesitan esos árboles para no romper una cadena ecológica irrecuperable.
Señalamos al "ignorante" que retoza en su Tv de mil pulgadas y su 4x4 para ir al centro comercial, pero miremos lo que tenemos alrededor y nos daremos cuenta que estamos rodeado de HUMO. Humo que se escapa de nuestras vidas, nuestras manos y que nos ciega hacia cosas realmente importantes como intentar cambiar las cosas rompiendo toda la baraja de cartas que nos han dado para jugar. El sistema ya viene integrado en nuestros ADN. Todos los niños hoy en día ya nacen con los ojos abiertos y la primera plalabra que dicen es ES MIO y no Papa o Iaia, pasto de un sistema educativo caduco y enfocado al individualismo.
Apruebo que se hablen de estas cosas pero no dejo de recordar una secuencia de La vida de Brian donde se reunen para criticar al imperio de Roma y preguntan con acusación ¿Qué le debemos a los romanos?
http://es.youtube.com/watch?v=8wWbmIFuSVM

Bueno, lo dejo que ya me he encendido.....espero haber encendido a alguien más. Pero recordad que contáis con mi más sincera simpatía.

ana ha dit...

mmmmmmmmmmm!
ya! si entiendo por dónde vas...
pero...uuuf1
complicado, complicado!!

Sergi ha dit...

Sí Supersonic, sí, pero no olvidemos que vivimos en la sociedad que nos ha tocado y es dentro de ésta, con toda la hipocresia que la rodea, donde debemos desarrollar cierta conciencia. Creo que aquí han salido muy buenas reflexiones críticas sobre el tema, pero también ideas sobre como debemos afrontar todo esto, y si os fijáis, casi todos coincidimos en que debe ser algo más personal, de educación y conciencia, porque me temo que ya nadie se fia de quienes nos gobiernan.

Anònim ha dit...

Yo por mi parte no me voy a sentir culpable por usar un ordenador o escribir un papel, por poner el aire acondicionado o por ir en coche...creo que aunque nos lo quieran colar como una "responsabilidad" nuestra no es así.Sé que hago un uso racional de los recursos, reciclo, uso papel libre de cloro, cojo el coche lo menos posible, pongo el termostato a 25 y no a 21, etc,etc...dono dinero cada mes a Greenpeace y a Amnistia Internacional, voy a manis...pero cada vez tengo más claro que el cambio (si viene) no va a venir por la vía tradicional porque ya funciona para que no venga por ahí...asi que ¡Acción directa! ¡Apadrina un niño yo que sé! ¡Anarcosindicalismo! ¡inunda los juzgados laborales de quejas y denuncias! ¡únete a un grupo de consumo responsable, apoya el comercio justo! son pequeñas cosas ¿Pero os imaginais que lo hicieramos todos? Nuestro derrotismo es su gran arma, como dijo aquel: "El conformismo es un suicidio cotidiano", ¡Animo! y Supersonic no me vale el "todo es una mierda" o "todos somos unos hipócritas", Tú y Yo NECESITAMOS ordenadores, libros y CD'S para crecer culturalmente, no es prescindible, y SÍ, hay una forma sostenible de mantener todo esto, solo que es cansada, agotadora a veces...pero creo que merece la pena.

Tío Einar

Anònim ha dit...

He puesto la tele, acaban de dar la noticia de que más de cien paises, entre ellos España, han firmado un tratado para PROHIBIR la fabricación, venta, y uso de bombas de racimo...debido a la presión social, claro.Yo he firmado por ésta causa, y he ido a manis, y me alegro de que ningún niño palestino pueda ser reventado con este tipo de munición.Y sí, ya sé que Israel seguirá matando niños, ¿Pero no se trata de ponerselo dificil?, ¿No se trata de que las armas no vengan de una fábrica española?

Tío Einar

Sergi ha dit...

Exacto, no debemos bajar los brazos, Tío Einar. Ya es muy importante ser conscientes de los problemas que tenemos delante, si cada uno pone su grano de arena es posible mover un poco el rio.
Es fácil ser negativos, pero eso no es razón para quedarnos con los brazos cruzados, hay muchas formas de luchar, desde la más pequeña acción.