RICHARD KERN & SASHA GREY

Se que pels habituals de L'Obscura els serà extrany trobar-se un reportatge sobre un dels fotografs novaiorquesos més "perillosos" i una de les porn-stars més controvertides de l'actualitat.

Richard Kern, nascut l'any 1954 a North Carolina (EE.UU.) és fotògraf, director de cinema i escriptor. Va ser un dels personatges claus de l'explosió cultural underground de l'East Village de NYC als anys 80; de fet podem veure en els seus curtmetratges gent com Lydia Lunch o Jim Thirlwell (Foetus). Ha dirigit videos per a Sonic Youth, Cop Shoot Cop o The Breeders, per posar tres exemples. Podria arriscar-me a dir que és al camp de la fotografia eròtica on Kern aconsegueix els seus treballs més importants, destacant "New York Girls" o l'actual "Action" (totes dues obres a Taschen Books)

Sasha Grey, nascuda a Sacramento (EE.UU.) l'any 1988, és actriu porno. Com deia abans, molt controvertida degut a la seva capacitat de poder amb tot, sent capaç d'alternar sexe extrem amb coses més "habituals". Adorada per molts i repudiada per altres, no ens trobem pas davant la típica nena mona amb un cervellet buit. Sasha és admiradora de la filosofia de Sartre; del cinema de Fassbinder, Herzog o Cassavetes; i de la música de Joy Division, Velvet Underground o Current 93. També ha participat en videos musicals de grups més famosets com Smashing Pumpkins o The Roots.

Era lògic que finalment aquestes dues personalitats acabessin treballant juntes. Aquest és el "making-off" de la sessió dividit en tres parts:

Part 1


Part 2


Part 3


El resultat de les sessions (tres exemples):

IMPLICACIÓ?

En els temps antics, els líders es caracteritzaven per ser capaços de moure a tot un poble envers un ideal. Actualment, qui mana o vol fer-ho ens allunya amb fets de les urnes, que segons diuen és el lloc on es pot canviar el món.
No descubreixo res quan dic que les diferencies entre pobres i rics son cada dia més grans. El mateix que en els moments històrics que precedien grans canvis.
Reaccionarem?

Fotografia de Sebastião Salgado

GLOOMY SUNDAY

La meva cançó preferida, en versió de la meva deessa Billie Holiday. Ideal per un dia com avui, tan plujós i tan melancòlic:



I ara en versió de la grandísima Diamanda Galás:

COME

Durant els anys 90 determinades bandes de rock independent o alternatiu es van beneficiar de cert boom, gent com Nirvana, Sonic Youth o els Pixies. Com sempre passa, molts grups van anar quedant en l'oblit del gran públic, entre ells Come, els meus preferits de l'època.
Navegant per youtube m'he trobat una sorprenent reunió el novembre de l'any passat.
Se'm posa la pell de gallina quan torno a veure junts a Thalia Zedek i Chris Brokaw, amb la seva maravellosa estructura melòdica de guitarres, que es van enllaçant una amb l'altra, juguen, s'amaguen; la veu de Thalia, desgarradora com sempre, les lletres...
Qui no els va coneixer en el seu moment, que hi posi remei i m'ajudi a difondre que aquesta va ser LA BANDA DELS 90.

"Hurricane":