QUATRE CANÇONS

Porto setmanes molt penjat amb quatre cançons, no en el sentit de tenir-les al cap inconscientment, sino en el fet de desitjar-les, d'estimar-les, d'avançar-me a les seves notes i en ocasions d'emocionar-me.

"Tyrants". Black Mountain. (2008). Una llarga cançó de tall clàssic, èpica, en el sentit d'un "Stairway to Heaven", uns teclats que poden recordar a qualsevol grup progressiu dels 70 (Camel, sense anar més lluny), diferents parts, duresa creixent, guitarres heavys, tornada a la calma...No se suposava que això m'agradava quan tenia setze anys? Afortunadament hi han coses que no es perden dins un mateix.

"Trans Canada". The Constantines. (2008). Recordant la impressió que em van causar al Primavera Sound, m'enfrontava al seu nou disc amb moltes ganes. M'he trobat amb la confirmació d'una de les grans bandes rock del moment. Per què m'agrada tant aquest tema? Potser pel seu "tempo", potser perquè esclata quan ho ha de fer, potser perquè la veu de Bryan Webb m'evoca els millors temps de Greg Dulli amb Afghan Wighs...


"In The Craters on the moon". The Mountain Goats. (2008). John Darnielle, cantant i ànima del grup, em té enamorat. Tan sols sentint-lo a les seves cançons és com si ja em fós familiar. Té la capacitat de convertir la simplicitat en quelcom exquisit. Aquest és un dels temes més excepcionals del seu gran nou disc, "Heretic Pride", que torna a comptar amb la col·laboració d'Erik Friedlander. "In the craters on the moon" és un d'aquells temes que trasncorren sense que sembli que passi res, aleshores irromp amb gran força la secció de cordes, puja la temperatura i John Darnielle ens va posant al punt on ell vol. Simplement memorable.


"She's a whore". The Tiger Lillies. (2007). La primera sorpresa la vaig tenir en saber de l'existencia d' "Urine Palace", el disc que conté aquesta cançó. Disc en directe amb l'acompanyament de la Symphony Orchestra of Norrlandsoperan (Suècia). Tiger Lillies et poden fer sentir melancòlic encara que les seves lletres parlin de malalties, masturbacions o putes. "She's a whore" és la meva cançó preferida en aquests moments. L'extraordinaria veu de Martyn Jacques s'eleva per sobre de grup i orquestra, "she's a whooooooooooooooooooore..." i les cordes ens acaben de posar la pell de gallina, allí on no la teniem. Que quedi entre nosaltres ;)