MOHAMED XUKRI

M’agradaria parlar de Mohamed Xukri (1935-2003), escriptor marroquí nascut a la regió del Rif. D’ell en vull destacar la seva obra més coneguda: “Al-jubz al-hafi” (traduïda en català com “El pa de cada dia” i en castellà com “El pan desnudo”). Aquesta obra forma part d’una trilogia conjuntament amb “Zaman al-Ajta” (“El temps dels errors”) i “Rostros, Amores, Maldiciones”.
“El pa de cada día” és un obra autobiogràfica, on Xucri relata els seus anys de crua infantesa, plena de violencia i duresa. Traduïda a una dotzena de llengües, va estar prohibida al seu país i li valgué a Xucri la persecució dels integristes.

Espero que aquest fragment, tot i la seva cruesa, us animi a llegir-lo, ja que el llibre també és ple de moments entranyables:

“Moltes vegades mon pare em sorprenia en el carrer i m’agafava pel darrera, de la camisa, m’entortolligava el braç darrera l’esquena amb una mà i amb l’altra m’inflava a cops i m’acovardia fins que em feia sagnar. I jo, aleshores, sabia que el seu cinturó militar m’esperava a casa. Quan les mans i els peus se li cansaven de fotre’m cops, em mossegava el muscle o el braç; em pessigava les orelles, em galtejava. Si em pegava en el carrer, algunes persones solien intervenir-hi i me’n lliuraven. Al final ell ja no va poder fer-ho, perquè quan m’agafava jo em deixava caure a terra i cridava enfollit. Tot seguit començava a pegar cops de peus des de terra fins que aconseguia deslliurar-me’n. Després, ja a distància, el maleïa, a ell i a tot el món, escopint al cel i a la terra.”

Si en voleu saber més consulteu aquesta pàgina on se li fa un complet homenatge: mundoarabe.org