Sense cap mena de dubte Malí és el país que musicalment més em fascina. Em fascina perquè, tot i ser un dels països més pobres del món, la seva música és extremadament excitant. Fent un resum incomplert a mode exemplificador podriem parlar de Salif Keita, Ali Farka Touré, Oumou Sangaré, Toumani Diabaté, Rokia Traoré, Baba Sissoko, o fins i tot Tinariwen. Tots ells son una petita part de la llista de musics universals d'aquell gran país.
Si afegim el veí Senegal (Cheikh Lô, Baaba Maal, Yossou N'Dour...) , es crea una línia realment al·lucinant, enriquint fins a extrems inimaginables el que es por fer actualment en el món de la música.
L'aparició a Mauritania del disc Nour per part de Malouma, ens aporta l'esperança a crear un triangle màgic en la música de l'Àfrica Occidental
Salif Keita. "Madan"
Ali Farka Touré
1 comentari:
És increíble com un continent ón la gent es mor de gana i de malaltíes, que al primer món tenim més que superades, aconsegueixi extreure tanta força i bellesa... per a mí l'Africa és el Continent.
Enero
Publica un comentari a l'entrada