Fa temps que segueixo amb admiració el cinema de Michael Haneke, des que fa uns quants anys vaig quedar impressionat per "Funny Games" (la original, no el remake que ell mateix va fer).
Fa poc vaig poder veure "Das Weisse Band" ("La Cinta Blanca") i la meva admiració ha augmentat de forma encara més brutal. Em vaig trobar amb una pel·lícula extraordinaria, dura i amb una narració distant, que ens mosra uns aconteixements que ens serveixen com a clau per a poder comprendre altres fets que tindran lloc anys més tard a la zona. Els actors estan soberbis i de la direcció no cal dir res.
La fotografia també té un pes molt gran; a vegades em venia a la ment el cinema de Dreyer (per exemple l'acollonant escena on estant rentant la dona morta a l'accident, sembla ben be un quadre). Em sembla una obra atemporal i universal.
Qui no l'hagi vist i adori el CINEMA, aquí té una altra obra mestra.
22 de febrer 2010
DAS WEISSE BAND
Fa temps que segueixo amb admiració el cinema de Michael Haneke, des que fa uns quants anys vaig quedar impressionat per "Funny Games" (la original, no el remake que ell mateix va fer).
Fa poc vaig poder veure "Das Weisse Band" ("La Cinta Blanca") i la meva admiració ha augmentat de forma encara més brutal. Em vaig trobar amb una pel·lícula extraordinaria, dura i amb una narració distant, que ens mosra uns aconteixements que ens serveixen com a clau per a poder comprendre altres fets que tindran lloc anys més tard a la zona. Els actors estan soberbis i de la direcció no cal dir res.
La fotografia també té un pes molt gran; a vegades em venia a la ment el cinema de Dreyer (per exemple l'acollonant escena on estant rentant la dona morta a l'accident, sembla ben be un quadre). Em sembla una obra atemporal i universal.
Qui no l'hagi vist i adori el CINEMA, aquí té una altra obra mestra.
11 de febrer 2010
WILD BEASTS
Si de Beach House us deia que l'addicció es va fent més gran conforme els escoltes, de Wild Beasts em quedaria curt.
Possiblement "Two Dancers" és el disc que més vaig escoltar l'any passat i ara els hi vull retre el meu particular homenatge. Després d'això, tornaré a tancar les finestres a tanta llum que ha entrat ultimament per aquí... questió de ventilar la sala una miqueta...
"All The King's Men":
"We Still Got The Taste Dancin' On Our Tongues":
Possiblement "Two Dancers" és el disc que més vaig escoltar l'any passat i ara els hi vull retre el meu particular homenatge. Després d'això, tornaré a tancar les finestres a tanta llum que ha entrat ultimament per aquí... questió de ventilar la sala una miqueta...
"All The King's Men":
"We Still Got The Taste Dancin' On Our Tongues":
03 de febrer 2010
BEACH HOUSE
Ja fa varies setmanes que vinc escoltant el disc "Teen Dream" dels Beach House, un dúo de Baltimore que fa un pop-rock aparentment inofensiu. I dic això d'inofensiu, perquè els escoltes, acaba el disc, apagues l'aparell i semla que no hagi passat res... als pocs minuts te n'adones que estàs recordant una melodia. Hi tornes. Passen els dies i el disc cada cop sona més en el teu reproductor i les seves cançons t'acompanyen mentalment a qualsevol hora del dia... A la seva web han deixat en descàrrega lliure el seu últim single "Norway", amb el seu inici tan Cocteau Twins... Els vull compartir amb qui em llegeixi, aquí teniu "Zebra", "Norway", "Walk In The Park" i "Take Care". Visca la Victoria!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)