Aquesta banda de Philadelphia em porten uns anys enrera, quan els sons de Joy Division, New Order o Soft Cell, eren el més habitual. A la seva música hi predominen els sintetitzadors... melodies pop, ritmes nocturns i una mena d'actitud que em diu que son aquí per fer-nos xerrar molt. Hi prenen part al projecte Wesley Elsold, Caralee McElroy (Xiu-Xiu), Dominick Fernow (Prurient) i J. Benoit. El seu disc es titula "Love Comes Close" i hi trobem temes fantàstics com "Life Magazine" o el que us he posat al video "The Laurels Of Erotomania".
Poca informació he trobat a la xarxa respecte Danny Norbury, violoncelista britànic que acaba de treure un disc que m'encanta i molt apropiat per les dates que estem: Light In August. Norbury es mou en el classicisme...música sosegada, tranquila, plena d'aire, i que a mi em recorda a gent com Rachel's. Segurament, més d'un de vosaltres ja l'heu escoltat sense saber-ho, ja que Norbury participa a la banda sonora de The Fountain, la peli de Darren Aronofsky.
Fa unes quantes setmanes vaig anar a donar amb un disc titulat "L'Autopsie Phénoménale De Dieu". El publicaba el fantàstic segell Miasmah records i l'autor (un belga anomenat Pepijn Caudron) s'amagava darrera el nom de Kreng. El disc és un autèntic viatge, entre oniric i fantasmal, completament obert a tot tipus d'influències. Com diu el seu autor: "I'm influenced by everything that's ever been done, everything I ever heard, but anyway... this is the stuff I gave repeated listenings: Bernard Herrmann, Ennio Morricone's 70's period in Italy, J.S. Bach, Morton Feldman, Sun Ra, Mick Harris (Scorn), Alan Lomax, Dmitri Shostakovich, Burnt Friedman & Nonplace Urban Field, John Zorn (almost all his work from Masada to Naked City), Radian, John Cage, Badawi, early Mo Wax & Ninja stuff, Charles Mingus, Alice & John Coltrane, ESP Records, early Four Tet, late period Talk Talk & Mark Hollis' solo record, Dictaphone, John Barry, Tom Waits, Diamanda Galas, Max Steiner, The Necks, Kammerflimmer Kollektief, Tied + Tickled Trio, Nina Simone, Duke Ellington, Coil, Lightning Bolt , Pan Sonic, Mike Patton, composers of 50's 'till 70's sci-fi & horror movies, people with tape-recorders everywhere... etc.". Quasi res. El disc a mi em té completament seduït, i estic segur que encantarà a oïdes obertes. Kreng ha col·laborat frecuentment amb les inquietants produccions del grup teatral Abbatoir Fermé, sobre els que us recomano aprofundir. Concretament, el video promocional que us poso és d'una de les creacions d'Abbatoir Fermé amb música de Kreng.
Sembla que hi ha una mena de resurgiment del classicisme dins d'uns parametres pop i electrònics, més o menys evidents, a traves de gent com Max Richter, William Basinski, Nico Muhly, Greg Haines o Hauschka, entre d'altres. L'últim que he conegut és un jove músic i pianista berlinès de nom Nils Frahm, que recentment ha editat dos discos emocionants: "Wintermusik" i "The Bells". Si t'agraden els noms citats anteriorment, crec que no et defraudarà.
Aquí el podeu veure amb Peter Broderick, un altre personatge a qui he de dedicar unes linies...tot al seu temps.
Espectacular!! Amb tan sols tres referències disponibles i dues a punt d'apareixer en els pròxims mesos, SHSK'H es perfila com un dels netlabels a tenir en compte. Va ser creat l'any 2007 pels músics Jody Pou i Igor Ballereau per promoure la seva pròpia música i la d'altres artistes afins. La seva web és d'un disseny senzill pero alhora deliciós. Us podeu descarregar el disc, fer alguna aportació, o si no voleu carregar de memoria el vostre ordinador, el podeu escoltar directament. Molt aviat els tindreu a La Gramola, paraula!
Gràcies a hollín y a Paymon vaig poder coneixer aquest exquisit grup. Poso aquest vídeo perquè em sembla ple d'imatges d'una delicadesa extraordinaria...i la música...Poseu-lo a pantalla completa i disfruteu-lo.
Amb l'objectiu de ser coherent amb els continguts de L'Obscura, he cregut convenient traslladar tots els discos que he anat penjant a un nou blog: La Gramola. Allí podreu trobar, a més dels que ja he penjat, nous treballs sota la llicència Creative Commons. Espero que la proposta us agradi i que pogueu descobrir algun músic o grup que us doni bons moments. Ens veiem!!
Aquesta banda de Philadelphia em porten uns anys enrera, quan els sons de Joy Division, New Order o Soft Cell, eren el més habitual.
