THEE SILVER MT. ZION MEMORIAL ORCHESTRA

A pesar que l'últim disc d'aquests genis no és un dels meus preferits, no em puc estar de compartir aquest video que, a més de ser el primer que han fet mai, el trobo molt especial. Ha estat realitzat per Seth W. Owen, membre d'Automatic Vaudeville, al local d'assaig de la banda, situat a l'Hotel2Tango original. Disfruteu-lo!

Thee Silver Mt. Zion "I Built Myself A Metal Bird" from Constellation Records on Vimeo.

BEACH HOUSE

Ja fa varies setmanes que vinc escoltant el disc "Teen Dream" dels Beach House, un dúo de Baltimore que fa un pop-rock aparentment inofensiu. I dic això d'inofensiu, perquè els escoltes, acaba el disc, apagues l'aparell i semla que no hagi passat res... als pocs minuts te n'adones que estàs recordant una melodia. Hi tornes. Passen els dies i el disc cada cop sona més en el teu reproductor i les seves cançons t'acompanyen mentalment a qualsevol hora del dia... A la seva web han deixat en descàrrega lliure el seu últim single "Norway", amb el seu inici tan Cocteau Twins...

Els vull compartir amb qui em llegeixi, aquí teniu "Zebra", "Norway", "Walk In The Park" i "Take Care". Visca la Victoria!

OCELLETS

¿Derek Beiley?, ¿Stockhausen? ¿Satie? ... M'agrada saber que hi ha música i màgia fins i tot en els racons més insospitats...

GIL SCOTT-HERON

Després de la decepció de no haver pogut veure'l de nou en directe, aquest cop en una petita sala de Barcelona, l'immens Gil Scott-Heron em dona una alegria en forma de nou disc. "I'm New Here" és la resposta d'un home de 70 anys als temps que corren, d'una forma privilegiada i lúcida, amb una base sonora fosca, arriscada, despullada d'artificis, concreta i alhora rica en matisos. Tant per les versions de Robert Johnson ("Me And The Devil") o Brooke Benton (espectacular "I'll Take Care Of You", que fa pocs anys va versionar també Mark Lanegan), com pels temes originals, el disc és una autèntica passada!!
Scott-Heron ens dona una nova lliçó, enlloc de mirar al passat, s'ha sabut envoltar de la gent adequada i ha sabut mirar el futur des del present, com aquells savis que sempre es guarden unes quantes lliçons.
Recomanable tant pels amants de la seva carrera, com pels fans de Burial o el trip-hop més incòmode.
Que ens duri molts anys més!!!

STILL LIGHT

Després de la nefasta noticia del suicidi de Vic Chesnutt, voldria mirar endavant i acabar l'any amb aquest grup, de nom molt indicat per aquests moments.
Still Light és un dúo format per Lucy Hague i Kirill Nikolai, que acaben d'editar un disc anomenat "Lything". Tenen certa semblança amb grups com Espers o Drunk, però amb un toc molt més psicodèlic.
Desitjo que us agradin.
Feliç Any Nou!!

DIRTY THREE & NICK CAVE

Per pur plaer... Una habitació, Warren Ellis, Mick Turner i Jim White acompanyats de Nick Cave... Moments de calma i tempesta recordant "Ocean Songs"...

"Sea Above, Sky Below":

DANCING AND SMILING

Malgrat el risc de fer-me pesat insistint en les bondats de Mi and L'Au, vull compartir el video de una de les cançons més increïbles que he escoltat en molt de temps.
Seguim caminant pel desert, però ara acompanyats de quelcom inigualable.

"Dancing and smiling":

WITCH HATS

No sé si el fet que es diguin barrets de bruixa desperta en mí l'ambient de castanyada i provoca que no pari d'escoltar-los, o senzillament que la primera cançó que penjo és brutal.
Witch Hats són un quartet australià de rock, amb certes reminiscències post-punk. De moment els hi he localitzat tres discos: l'últim es diu "Solarium down the causeway", gravat a California i del qual tan sols he escoltat "Check The Center", del 2008 és "Cellulite Soul" i del 2006 "Wound of a Little Horse".


Witch Hats - Check the Center

Witch Hats | MySpace Video

SCOTT WALKER

Ajuda'm Scott, en aquests moments de ràbia i impotència.
T'escolto

(Dedicat a la personeta que m'aguanta)
"A Lover's Love":

THE BLACK HEART PROCESSION

L'arribada del fred, la tardor, l'hivern, els blocs de gel sota la font, l'aire humit i la foscor del nord... The Black Heart Procession m'inunden de records i m'aporten tristors noves amb "Six", el seu darrer disc que, com molt be deia el meu amic Tio Einar, és el més Bad Seeds dels que han fet.
Si algú que llegeixi això encara no els coneix, hi hauria de posar remei.

"Witching Stone":

DAVID SYLVIAN

Ja se n'ha parlat en altres blogs germans, on la informació la trobareu ampliada, però no puc evitar que aquest geni surti a L'Obscura, encara que sigui molt breument.
David Sylvian ha tret nou disc, "Manafon", i això per a mi ja és motiu de celebració.

Fantàstic!!

"Small Metal Gods":


"Amplified Gesture" (trailer):

BALMORHEA

Gràcies a hollín y a Paymon vaig poder coneixer aquest exquisit grup.
Poso aquest vídeo perquè em sembla ple d'imatges d'una delicadesa extraordinaria...i la música...Poseu-lo a pantalla completa i disfruteu-lo.

"Remembrance":

KRONOS QUARTET

És hora de retrobar-nos amb els mites, que continuen tant oberts com sempre. Meravellòs!

"Tashweesh":

ODAWAS

M'agraden molt Odawas. I m'agrada força aquest video...no se ben be perqué, però m'agrada...Em semblen interessants, sensibles i originals. Crec que tenen un parell de discos, "Raven and White Night" i "The Blue Depths" que és l'últim. A veure qué us transmeten a vosaltres...

"Harmless Lover's Discourse":

HAUSCHKA

El de Hauschka va ser un dels discos més bonics de l'any passat. Es titula "Ferndorf" i el podem situar al costat d'altres de compositors clàssics contemporanis, com Goldmund, Nico Muhly o el mateix Max Richter.

Hauschka és el pseudònim de Volker Bertelmann, compositor i pianista alemany que treballa en la tècnica del piano preparat a la manera de John Cage. Ara acaba de treure un E.P. titulat "Snowflakes and Carwrecks".
El podeu escoltar en aquest maravellós video en tres parts realitzat per Overture, on trobem els temes "Eltern", "Heimat" i "Freibad" del seu disc "Ferndorf".

"Eltern":


"Heimat":


"Freibad":

ÆON

Dedicat a tots aquells que malgrat voler no podran veure Antony and The Johnsons al Palau de la Música.

CALLERS

Agulles de seda que es claven a l'ànima.
Callers i el seu màgic disc "Fortune".

Això es diu "More than right":

MATT ELLIOTT

El músic britànic Matt Elliott està a punt d'editar el seu nou disc titulat "Howling Songs". He tingut la sort d'escoltar-lo i us puc dir que és de lo milloret que he disfrutat aquest any.
Segueix la línia que ja va marcar amb els últims treballs, barrejant música de cambra, electrònica i música folklorica de l'est d'Europa, i resultant-hi melodíes plenes d'evocació, melancolia i tristesa.
Mentre no arribi un nou vídeo posaré aquesta maravella del disc "Drinking Songs" filmada per Sandrine Romet-Lemonne.

"The Kursk":

BRIGHT EYES (de nou)

No calen comentaris.

"First Day of My Life":

HOUDINI

En motiu del pròxim llançament del nou single, "Dig, Lazarus, Dig!!!", Nick Cave ens diu a la seva web el següent:
"Ever since I can remember hearing the Lazarus story, when I was a kid, you know, back in church, I was disturbed and worried by it. Traumatized, actually. We are all, of course, in awe of the greatest of Christ's miracles - raising a man from the dead - but I couldn't help but wonder how Lazarus felt about it. As a child it gave me the creeps, to be honest. I've taken Lazarus and stuck him in New York City, in order to give the song, a hip, contemporary feel. I was also thinking about Harry Houdini who spent a lot of his life trying to debunk the spiritualists who were cashing in on the bereaved. He believed there was nothing going on beyond the grave. He was the second greatest escapologist, Harry was, Lazarus, of course, being the greatest. I wanted to create a kind of vehicle, a medium, for Houdini to speak to us if he so desires, you know, from beyond the grave. Sometimes, late at night, if you listen to the song hard enough, you can hear his voice and the sad clanking of his chains. "I don't know what it is but there is definitely something going on upstairs", he seems to be saying. It is, most of all, an elegy to the New York City of the 70's." - Nick Cave