MORI EUROPA!

"El Parlament Europeu dóna avui el sí definitiu a la llei per expulsar sensepapers.
Populars i liberals imposaran el vistiplau a la directiva que permet internar fins a 18 mesos immigrants clandestins. Els repatriats no podran tornar a la UE en cinc anys..." (Diari Avui)

"La Unió Europea tira pel dret. Els membres de la UE reunits a Brussel·les han arribat a un principi d'acord per continuar el procés de ratificació del Tractat de Lisboa malgrat el "no" al referèndum irlandès." (www.3cat24.cat)

"Europa niega el visado al grupo congoleño Konono n° 1. El grupo congoleño Konono n°1 no actuará hoy en el Sónar porque sus integrantes no han podido obtener el visado para entrar en la Unión Europea (UE). La actuación formaba parte de una gira de 23 conciertos en diferentes países europeos, de los que ya se han tenido que suspender seis. En un comunicado, los responsables del Sónar aseguraron que los componentes de Konono n° 1 llevan más de un mes "bloqueados" en Kinshasa sin poder viajar a Europa, "mientras los cuerpos diplomáticos británicos, franceses, belgas y suecos son incapaces de atender los trámites necesarios" para otorgarles el visado." (El Periódico)

"La UE aprueba la directiva que permite una semana laboral de 60 horas. De la mano de Berlusconi y Sarkozy, Europa se dispone a asestar un duro golpe al derecho social poniendo fin a la jornada laboral máxima de 48 horas semanales aprobada por la Organización Internacional de Trabajadores en el año 1917.Los ministros de Trabajo de la Unión Europea aprobaron a primera hora de la madrugada de hoy en Luxemburgo la propuesta de la presidencia eslovena que permitirá elevar la semana laboral vigente, de 48 horas, hasta 60 en casos generales y 65 para ciertos colectivos como los médicos." (El País)

EUROPA: VES-TE'N A LA MERDA!!

LOW

M'agradaria poder compartir amb qui em llegeix un concert de Low, música que considero defineix molt be qué és aquest blog...i així ho faré!
Aquest concert va ser enregistrat al Paradiso d'Amsterdam, el 22 de febrer de l'any 2005.

SUBLIME FREQUENCIES

Sublime Frequencies és un col·lectiu d’exploradors dedicats a treure a la llum els sons moderns i tradicionals de països que estan fora dels circuits comercials habituals. Ho fan a través de cinema, vídeo, gravacions de camp, ràdio, transmissions d’ona curta i qualsevol forma humana d’expressió no suficientment documentada a través de canals com la investigació acadèmica, mitjans de comunicació o industria discogràfica, entre d'altres.
Hi podem trobar música de minories ètniques de Cambodja, la música que sona a la ràdio algeriana, músiques del Níger, el Nepal, etc.
Una meravellosa forma de viatjar pel món tal com és i no tal com el volem veure.

RICHARD KERN & SASHA GREY

Se que pels habituals de L'Obscura els serà extrany trobar-se un reportatge sobre un dels fotografs novaiorquesos més "perillosos" i una de les porn-stars més controvertides de l'actualitat.

Richard Kern, nascut l'any 1954 a North Carolina (EE.UU.) és fotògraf, director de cinema i escriptor. Va ser un dels personatges claus de l'explosió cultural underground de l'East Village de NYC als anys 80; de fet podem veure en els seus curtmetratges gent com Lydia Lunch o Jim Thirlwell (Foetus). Ha dirigit videos per a Sonic Youth, Cop Shoot Cop o The Breeders, per posar tres exemples. Podria arriscar-me a dir que és al camp de la fotografia eròtica on Kern aconsegueix els seus treballs més importants, destacant "New York Girls" o l'actual "Action" (totes dues obres a Taschen Books)

Sasha Grey, nascuda a Sacramento (EE.UU.) l'any 1988, és actriu porno. Com deia abans, molt controvertida degut a la seva capacitat de poder amb tot, sent capaç d'alternar sexe extrem amb coses més "habituals". Adorada per molts i repudiada per altres, no ens trobem pas davant la típica nena mona amb un cervellet buit. Sasha és admiradora de la filosofia de Sartre; del cinema de Fassbinder, Herzog o Cassavetes; i de la música de Joy Division, Velvet Underground o Current 93. També ha participat en videos musicals de grups més famosets com Smashing Pumpkins o The Roots.

Era lògic que finalment aquestes dues personalitats acabessin treballant juntes. Aquest és el "making-off" de la sessió dividit en tres parts:

Part 1


Part 2


Part 3


El resultat de les sessions (tres exemples):

IMPLICACIÓ?

En els temps antics, els líders es caracteritzaven per ser capaços de moure a tot un poble envers un ideal. Actualment, qui mana o vol fer-ho ens allunya amb fets de les urnes, que segons diuen és el lloc on es pot canviar el món.
No descubreixo res quan dic que les diferencies entre pobres i rics son cada dia més grans. El mateix que en els moments històrics que precedien grans canvis.
Reaccionarem?

Fotografia de Sebastião Salgado

GLOOMY SUNDAY

La meva cançó preferida, en versió de la meva deessa Billie Holiday. Ideal per un dia com avui, tan plujós i tan melancòlic:



I ara en versió de la grandísima Diamanda Galás:

COME

Durant els anys 90 determinades bandes de rock independent o alternatiu es van beneficiar de cert boom, gent com Nirvana, Sonic Youth o els Pixies. Com sempre passa, molts grups van anar quedant en l'oblit del gran públic, entre ells Come, els meus preferits de l'època.
Navegant per youtube m'he trobat una sorprenent reunió el novembre de l'any passat.
Se'm posa la pell de gallina quan torno a veure junts a Thalia Zedek i Chris Brokaw, amb la seva maravellosa estructura melòdica de guitarres, que es van enllaçant una amb l'altra, juguen, s'amaguen; la veu de Thalia, desgarradora com sempre, les lletres...
Qui no els va coneixer en el seu moment, que hi posi remei i m'ajudi a difondre que aquesta va ser LA BANDA DELS 90.

"Hurricane":

LA FONT

El 1917, Marcel Duchamp firmava, amb el nom de R. Mutt, un urinari de porcelana col·locat en una posició diferent a la habitual. El presentà a l'exposició de la Society of Independient Artists on, després de pagar 6 dolars, l'artista tenia el dret d'exposar. Li van rebutjar.
Poc després, a la revista The Blind Man, hi aparegué una editorial que tractava el succés:
"El Asunto Richard Mutt.
Dicen que cualquier artista que pague seis dólares puede exponer.
El señor Richard Mutt envió una fuente. Sin dicusión este artículo desapareció y nunca fue expuesto.
Ha aquí las razones para rechazar la fuente del señor Mutt:
1. Algunos arguyeron que era inmoral, vulgar.
2. Otros que era un plagio, una simple pieza de fontanería.
Pero la fuente del señor Mutt, al igual que una bañera, no es inmoral, eso es absurdo. Se trata de un accesorio que se ve a diario en los escaparates de los fontaneros.
Si el señor Mutt hizo o no hizo la fuente con sus propias manos carece de importancia. Él la ELIGIÓ.
Cogió un artículo de la vida diaria y lo colocó de tal manera que su significado habitual desapareció bajo el nuevo título y punto de vista: creó un pensamiento nuevo para ese objeto.
En cuanto a la fontanería, eso es absurdo. La únicas obras de arte que ha producido América han sido sus productos de fontanería y sus puentes."

PARIS, TEXAS

Si algú que llegeix aquestes línies no ha vist "París, Texas", no hauria de continuar llegint, i molt menys veure el vídeo que he posat. Es tracta de l'escena de la cabina, un dels moments més emocionants i emotius de la història del cinema.
Cada cop que el veig se'm fa un nus a l'estòmac i em costa contenir les llàgrimes. Qui l'hagi vist ja sap de qué parlo.
Un altar per Harry Dean Stanton, Nastassja Kinski i Wim Wenders.

QUADRE I POEMA

(Jackson Pollock, "Full Fathom Five")

SOL Y CARNE
¡Si volviera el tiempo, el tiempo que fue!
Porque el hombre ha terminado, el hombre
representó ya todos sus papeles.
En el gran día, fatigado de romper los ídolos,
resucitará, libre de todos sus dioses,
y, como es del cielo, escrutará los cielos.
El ideal, el pensamiento invencible, eterno,
todo el dios que vive bajo su arcilla carnal
se alzará, se alzará, arderá bajo su frente.
Y cuando le veas sondear el inmenso horizonte,
vencedor de los viejos yugos, libre de todo miedo,
te acercarás a darle la santa redención.
Espléndida, radiante, del seno de los mares,
tú surgirás, derramando sobre el Universo
con sonrisa infinita el amor infinito,
el mundo vibrará como una inmensa lira
bajo el estremecimiento de un beso inmenso...

El mundo tiene sed de amor: tú la apaciguarás,
¡oh esplendor de la carne! , ¡oh esplendor ideal!
¡Oh renuevo de amor, triunfal aurora
en la que doblegando a sus pies los dioses y los héroes,
la blanca Calpigia y el pequeño Eros cubiertos con
nieve de las rosas
las mujeres y las flores sus bellos pies cerrados!

(Arthur Rimbaud)