MARILYN

No puc dir abolutament res que no s'hagi dit sobre Marilyn, ni aportar-vos cap link especial, fins i tot estic segur que les fotografies que he inclòs ja les coneixeu... però no me'n puc estar, si es que és la carona més bonica de la història del cinema!!!

Fotografia d'Alfred Eisenstaedt (1953)

Fotografia de Bert Stern (1962)

mp3 per acompanyar:
My Heart Belongs To Daddy. Marilyn Monroe & Cole Porter

CHIHO AOSHIMA

Després de disfrutar molt amb l'exposició d'Aya Takano, he seguit investigant sobre aquest nou art nipó i a més dels ja coneguts Yoshitomo Nara o Takashi Murakami, vull resaltar una de les membres del col·lectiu Kaikai Kiki, fundat per aquest últim. La noieta nascuda a Tokio l'any 1974 es diu Chiho Aoshima i a part de l'obra que esteu veient, anomenada Strawberry Fields, en té una de fascinant, City Glow, en plena estació Gloucester Road a Londres.
Es podrà visitar una exposició de l'artista a la Fundació Joan Miró entre el 25 de gener i el 24 de març de 2008.

mp3 per acompanyar:
Apple Bomb. Deerhoof
Green Eyed Devil. Melt Banana

MARY MARGARET O'HARA

Mary Margaret O'Hara és possiblement una de les millors cantants vives. Nascuda a Toronto (de nou Canada), ha publicat un sol disc, "Miss America" (1988), a part de bandes sonores i col·laboracions en discs recopilatoris o d'homenatge a diferents artistes.
Aquesta carrera tan puntual li ha donat una imatge encara més misteriosa de la que la seva pròpia veu ja és capaç de suggerir. Per si n'hi hagués poc, també ha participat com actriu en diverses pel·lícules i en teatre.
Com era d'esperar no existeix cap web oficial, però si la d'un fan que ha anat recopilant informació i segueix, com pot, la seva trajectòria: the very unofficial m2oh web site

Amb vosaltres, Mary Margaret O'Hara, en una de les poques gravacions que podreu trobar.

ASIA ARGENTO

Doncs si, crec que és un adorable bitxet.
No us ho sembla?

(La música de Pixies, "Hey")

JOHN COLTRANE

John Coltrane, el meu músic preferit del segle XX, acompanyat d'Elvin Jones (batería), McCoy Tyner (piano), Eric Dolphy (flauta) i Jimmy Garrison (contrabaix), interpretant la maravellosa "My Favourite Things".
Si has arribat fins aqui, disfruta!

ARAKI

Nobuyoshi Araki (Tokio, 1940).

Les seves obres, que juguen amb la pornografia i el bdsm, es poden trobar en llibreries per a tots els públics al costadet de llibres de cuina o d'una edició barata de la Bíblia. Fa gràcia veure les cares dels despistats que obren aquelles pàgines.

M'encanta.

IN THE MOOD FOR LOVE

Em posa la pell de gallina. Mai tan poques paraules havien dit tant, mirades que expliquen una història... i Tony Leung, Maggie Cheung, la música, l'elegància, tot...

SCOTT WALKER

Extraordinari, incorruptible, original, inquietant, fosc, arriscat. Són alguns dels molts adjectius amb els que podriem qualificar a Scott Walker. Amb 64 anys, lluny de buscar la comoditat segueix optant per oferir-nos, obra rera obra, treballs més complexes, majúscules obres d’art sonor. Scott Walker deixa en entredit a la majoria de músics joves que pretenen etiquetar-se com els més moderns i revolucionaris. Després del seu últim treball, "The Drift", publicat el 2006, reapareix amb una obra singular: “And Who Shall Go to the Ball? And What Shall Go to the Ball?”, música composada per a una peça de dansa contemporània. Per a celebrar el seu nou disc, he penjat el vídeo del tema “Jesse” de l’àlbum “The Drift” juntament amb el trailer del documental dedicat a la seva figura: “30 Century Man”

"Jesse" (2006)


"30 Century Man" Trailer (2006)

JOEL PETER WITKIN

Es força complicat trobar a vegades un bon reportatge d'un artista que et sembli interesant. Crec que aquest es prou revelador del treball inquietant, desagradable i magnètic de Joel Peter Witkin.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Records d'infantesa. Records d'una època que ja no tornarà.
La maravellosa cançó de Sisa il·lustrada en un video delicat i artesanal trobat a youtube