02 de febrer 2009

SOAP & SKIN

Fa poc he pogut escoltar "Lovetune For Vacuum" i m'he quedat completament maravellat. Es tracta d'un disc de l'austríaca Anja Plaschg, que amb 18 anyets i sota el nom de Soap & Skin ens ha donat un dels discos més fascinants que podrem escoltar en el 2009, no en tinc cap dubte.
Desconec si anteriorment aquesta extraordinaria dona havia editat res. Si és així i algú ho sap, que m'ho digui, si us plau.
Com és la seva música? Térbola, fosca, lírica, t'abraça i et fa mal, et dona aire i te'l treu, un contrast de llums negres i ombres blanques, violí, piano, electrònica, gens pretenciós, contingut i grandilocuent alhora. Ara que hi penso, potser és millor que ho escoltis tú:

"The Sun":

UNA IMATGE DE BELLESA

Fa molts anys, quan vaig veure aquesta fotografia de Greta Garbo, vaig quedar completament encisat per ella. La seva mirada, la forma com posava les seves mans sobre el seu cap, la seva bellesa infinita, hipnotitzant la meva ànima fins aconseguir que no pugui creure que la bellesa sigui quelcom subjectiu...no, no pot ser-ho.

Al cap dels anys, descobreixo que l’autor del “miracle” es deia Edward Steichen. Pels profans en la matèria, com jo, dir-vos que aquest fotògraf luxemburguès va començar dins l’anomenat corrent pictorialista on va assolir un gran prestigi.
Després de participar com a fotògraf a la primera guerra mundial (no ho poso en majúscules conscientment), comença a treballar com a fotògraf de moda en revistes com Vogue o Vanity Fair, cosa que serà molt criticada pels membres del corrent pictorialista.
També cal destacar-lo com a director de fotografia del MOMA.
La seva exposició itinerant “The Family Of Man”, ara establerta a Clervaux, Luxemburg, és fins ara l’exposició més vista a la història de la fotografia.

21 de gener 2009

FLEET FOXES

El disc de debut dels meus "cosins" Fleet Foxes em persegueix positivament, ja ha arribat aquell moment que els pèls es posen de punta quan escoltes els primers compassos d'aquestes cançons. M'agradaria compartir-ho amb qui vulgui, posant aquestes versions en directe de dos temes que aconsegueixen el que abans deia... "gallina de piel"...

"White Winter Hymnal" i "Ragged Wood":

12 de gener 2009

CALLERS

Agulles de seda que es claven a l'ànima.
Callers i el seu màgic disc "Fortune".

Això es diu "More than right":

03 de gener 2009

FILLS DE PUTA

Terrorisme Vs. terrorisme d'estat. Al final qui paga els plats trencats és la gent humil, la gent que tan sols vol viure en pau. Ara els hi toca patir a la gent de Gaza un càstig que cap ésser humà hauria de viure. No vull entrar a valorar qui va tirar la primera pedra o si uns tenen més culpa que els altres, però qualsevol que tingui dos dits de front pot veure la desproporció del que està succeïnt.

Bob Dylan. "Masters of War" (Dedicat al govern d'Israel):

27 de desembre 2008

ANTONY AND THE JOHNSONS


Vull celebrar l'arribada del nou disc d'Antony & The Johnsons, "The Crying Light", amb un petit homenatge a aquest geni.
Serveixi aquesta maravellosa versió que va fer el mateix Antony del tema "Mysteries of Love", escrit per David Lynch i Angelo Badalamenti per a Blue Velvet.

21 de desembre 2008

MICAH BLUE SMALDONE

Membre de Fire on Fire, Micah Blue Smaldone ens ofereix un folk intimista i emotiu, interpretat de manera sentida però gens excesiva. Gran vocalista i molt bon guitarrista, la seva obra està plena de bones cançons. El seu últim disc es diu "The Red River".

Us convido a seure i disfrutar en bona companyia d'aquest moment de calma.

"The Red River":

PENA DE MORT

Seguim recordant a la gent que mor al món assassinats pels estaments judicials i els governs de gairebé un centenar de paísos.
Per fer-ho us proposo els temes que Nusrat Fateh Ali Khan i Eddie Vedder van incloure a la banda sonora de la maravellosa película de Tim Robbins, "Dead Man Walking", un contundent alegat en contra de la pena de mort.
En aquesta ocasió, Eddie Vedder està acompanyat pel nebot de Nusrat, Rahat Fateh Ali Khan.

"The Long Road":


"Face Of Love":

18 de desembre 2008

GANA

És habitual, ara que ve el Nadal, recordar els pobres que passen gana, com si en tot l'any no haguessin estat passant-la, com si no haguessin existit. Bé, potser hi ha un dia internacional de la gana on totes les televisions es fan ressò...

(Goya - Mendigo ciego con un perro)

La gana, la lacra que sembla no podrem vencer... i a mi em ve al cap un llibre: "Sult" de l'escriptor noruec Knut Hamsun, traduït aquí com "Hambre".
En aquest llibre, datat de l'ant 1890, Hamsun retrata el que és passar gana, però ho fa en un entorn encara més terrible: una ciutat benestant, on el protagonista ha de veure i viure envoltat de luxe i despreci per la seva pròpia miseria.
Ja fa temps que vaig llegir el llibre (en una edició de Ediciones de la Torre, amb traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo, desconec si n'hi han més) però el recomano fermament, doncs crec que el que retrata Hamsun es totalment vigent i colpidor.

"Fue en aquella época cuando yo vagaba pasando hambre por Christiania, esa extraña ciudad que nadie abandona hasta quedar marcado por ella..."

Ara, seguirem mirant anuncis i comprant pels sopars que venen...

02 de desembre 2008

THE DIRTY THREE

Quan es tracta de parlar d'un concert en directe que m'hagi marcat a la meva vida sempre recorro a un parell o tres. Un d'ells és el que van oferir fa uns anys els australians The Dirty Three a la sala razzmatazz 3.
Pels qui els coneixiem va ser una sorpresa trobar-nos aquella mena de tifó sonor que ens va apabullar d'una manera brutal, acostumats com estavem a la melancolia i pau dels seus discos. El que era calma esdevenia furia i tots els que estavem a les primeres files només podiem obrir la boca i de tant en tant deixar anar algun crit d'aprovació.
Rememoro aquells moments amb dos videos, en un trobareu la calma i en l'altre el directe. Amb vosaltres Warren Ellis, Jim White i Mick Turner.

"The Restless Waves" (video dirigit per Braden King):


"One Thousand Miles":