Poques coses queden a dir ja de Max Richter, un dels compositors contemporanis indispensables. Si no el coneixeu, passeu-vos pel seu myspace per escoltar algun tema, val la pena l'estona que hi dediqueu ;)
Acaba de treure disc, "24 Postcards In Full Colour" i ho vull celebrar amb aquest video del seu disc "The Blue Notebooks" (2004).
Espero que us emocioni tant com a mi.
"The Nature of Daylight":
30 de setembre 2008
22 de setembre 2008
ELS DISCS DE L'OBSCURA. "CATHEDRAL"
No se quan durarà, però tinc la intenció de comentar certs discos que m’han travessat de tal manera que es podria dir que formen part de la meva positiva obscuritat, discos que els portes dins teu tota la vida, que son capaços de crear unes atmosferes i uns sentiments determinats, que superen qualsevol sensació primerenca que havien produït en mi, per convertir-se en part de la banda sonora de la meva vida.
Vull començar parlant del disc de Castanets, “Cathedral”. Castanets és el projecte personal de Raymond Raposa, un joveníssim músic de San Diego i Cathedral va ser la seva segona obra.
33,33 minuts realment esfereïdors. Com parlar-se a un mateix a la nit, mentre la lluna no apareix al cel i la foscor ens envaeix.
Vull remarcar sobre tot l’entrada del quart tema “You are the blood”, que transforma el disc d’una forma excepcional i ens transporta a un món únic, amb els temes “No light to be found”, “Three days, four nights”, “As you do”...Leonard Cohen, Black Heart Procession, el folk més fosc...
El vídeo que us he posat em sembla adient, malgrat no es veu la cara de Raymond, ja que exemplifica perfectament el que vull transmetre del disc.
"No Light to be Found/You are the Blood":
Lletres:
"No Light to be found":
I've got something that my baby wants
And I've got something that my baby wants
And she's got something that I want too
Baby and I are through
I've been down to the bottom
With a bad, bad man
Down to the bottom babe
With a bad, bad man
Lay me down with your gentle hand
Well he said this darkness, it was untrue
And first he said this darkness, darlin',
It was untrue
And that there was no light to be found in you
But I know, darlin', that that's not true
And I had a dream so black
That I could not tell
Oh, honey, I had a dream so dark
That I could not tell
But I know that's just as well
And I don't know, babe,
Just where you've been
I don't know, darlin',
Just where you've been
But I've hung myself heavy here
Babe, I don't know where the hell I am
I thought that man, babe,
He might have something that I need
I thought that man, darlin',
He might have something that I need
But he had no anger
For you or for me
And, babe, I swear
That man never even knew I was here
Some of these friends of mine
How I miss them so
Good Lord, these sweet friends of mine
How I miss them so
But some of these, others beg
Well they're driving me around
On some cold, dark, and strange
And deathly roads
Take me down to your river
I want to see how it runs
Down to your river, darlin',
I want to know just how it runs
But if that man
Waits on the path
Then I know for good
That I'm done
And I got a feeling
That man, he's just begun
"You are the blood":
You are the blood
Flowing through my fingers
All through the soil
Up in those trees
You are electricity
And you are light
You are sound itself
And you are flight
Vull començar parlant del disc de Castanets, “Cathedral”. Castanets és el projecte personal de Raymond Raposa, un joveníssim músic de San Diego i Cathedral va ser la seva segona obra.
33,33 minuts realment esfereïdors. Com parlar-se a un mateix a la nit, mentre la lluna no apareix al cel i la foscor ens envaeix.Vull remarcar sobre tot l’entrada del quart tema “You are the blood”, que transforma el disc d’una forma excepcional i ens transporta a un món únic, amb els temes “No light to be found”, “Three days, four nights”, “As you do”...Leonard Cohen, Black Heart Procession, el folk més fosc...
El vídeo que us he posat em sembla adient, malgrat no es veu la cara de Raymond, ja que exemplifica perfectament el que vull transmetre del disc.
"No Light to be Found/You are the Blood":
Lletres:
"No Light to be found":
I've got something that my baby wants
And I've got something that my baby wants
And she's got something that I want too
Baby and I are through
I've been down to the bottom
With a bad, bad man
Down to the bottom babe
With a bad, bad man
Lay me down with your gentle hand
Well he said this darkness, it was untrue
And first he said this darkness, darlin',
It was untrue
And that there was no light to be found in you
But I know, darlin', that that's not true
And I had a dream so black
That I could not tell
Oh, honey, I had a dream so dark
That I could not tell
But I know that's just as well
And I don't know, babe,
Just where you've been
I don't know, darlin',
Just where you've been
But I've hung myself heavy here
Babe, I don't know where the hell I am
I thought that man, babe,
He might have something that I need
I thought that man, darlin',
He might have something that I need
But he had no anger
For you or for me
And, babe, I swear
That man never even knew I was here
Some of these friends of mine
How I miss them so
Good Lord, these sweet friends of mine
How I miss them so
But some of these, others beg
Well they're driving me around
On some cold, dark, and strange
And deathly roads
Take me down to your river
I want to see how it runs
Down to your river, darlin',
I want to know just how it runs
But if that man
Waits on the path
Then I know for good
That I'm done
And I got a feeling
That man, he's just begun
"You are the blood":
You are the blood
Flowing through my fingers
All through the soil
Up in those trees
You are electricity
And you are light
You are sound itself
And you are flight
06 de setembre 2008
CASA AZUMA
Intentaré posar-me en situació. 1976. Un barri humil d’Osaka, ple de cases tradicionals de fusta, on segons es deia, la visió del carrer no era la més agradable. Un petit solar, poca llum. Un arquitecte jove, Tadao Ando, afronta el projecte de construir-hi una casa.
Aquesta obra sempre m’ha fascinat: es tracta d’un prisma rectangular, amb una façana cega respecte al carrer. El prisma queda partit en tres, amb un patí en la seva part central i per on entra tota la llum de l’habitatge.
Em fascina la solució de Tadao Ando, donant-li l’esquena al barri i centrant-se en l’interior, com una mena d’introspecció, aconseguint crear un món propi dins una societat determinada, que és el que, en el fons, alguns volem respecte a nosaltres mateixos, un món propi, ple de llum.
Reflexiono sobre el concepte de llum a “l’obscura”, la llum que ens dona vida i que d’alguna forma també ha estat sinònim de saviesa, però que necessita d’aquest contrari, de l’obscuritat, per tenir valor. Busco petites escletxes per a que la llum passi dins meu, tal com va fer Ando amb la seva Casa Azuma, oferint-li una gran obertura per on hi entrava.
Aquest és un vídeo en el que, a més de la Casa Azuma, se'ns presenten dues obres més, també fascinants: L'Esglesia de la Llum i el Museu d'Art Modern de Fort Worth.
"La arquitectura puede tener un carácter abierto y ser capaz de comunicarse con la sociedad siempre que provoque a ésta con interrogantes. Creo que el papel fundamental de la arquitectura es estimular activamente a la sociedad. En uno de mis primeros trabajos, la Casa Azuma, en Sumiyoshi, dividí en dos un espacio dedicado a la vida cotidiana -compuesto por una geometría austera- mediante la inserción de un espacio abstracto destinado al juego del viento y la luz. Mi objetivo fue introducir un interrogante en la inercia que ha invadido a la vivienda humana." (Tadao Ando).
“Pienso que la arquitectura se torna interesante cuando se muestra éste doble carácter: la máxima simplicidad posible y, a la vez, toda la complejidad de que pueda dotársela”. (Tadao Ando).
"La arquitectura sólo se considera completa con la intervención del ser humano que la experimenta. En otras palabras, el espacio arquitectónico sólo cobra vida en correspondencia con la presencia humana que lo percibe. En nuetra cultura contemporánea, en la que todos estamos sometidos a una intensa estimulación exterior, en especial por el medio electrónico, resulta crucial el papel del espacio arquitectónico como refugio del espíritu. Aquí, de nuevo, lo más importante son la imaginación y el elemento de ficción que contiene la arquitectura, más que lo sustantivo de ella. Sin adentrarnos en el ambiguo reino del espíritu humano -felicidad, cariño, tranquilidad, tensión-, la arquitectura no puede alcanzar ese contenido de ficción que pretende. Y éste es el reino auténticamente propio de la arquitectura, aunque sea imposible formularlo. Sólo después de contemplar ambos mundos, el actual y el de ficción, puede existir la arquitectura como expresión y elevarse al reino del arte". [Tadao Ando).
Recomano a qui no conegui la seva obra, que hi doni una ullada i disfruti d’ella i del pensament que hi podem trobar-hi reflectit. També us he de dir que jo mateix m’ho aplicaré ja que no sóc un estudiós de l’obra d’Ando, tot i que em fascini.
Aquesta obra sempre m’ha fascinat: es tracta d’un prisma rectangular, amb una façana cega respecte al carrer. El prisma queda partit en tres, amb un patí en la seva part central i per on entra tota la llum de l’habitatge.
Em fascina la solució de Tadao Ando, donant-li l’esquena al barri i centrant-se en l’interior, com una mena d’introspecció, aconseguint crear un món propi dins una societat determinada, que és el que, en el fons, alguns volem respecte a nosaltres mateixos, un món propi, ple de llum.
Reflexiono sobre el concepte de llum a “l’obscura”, la llum que ens dona vida i que d’alguna forma també ha estat sinònim de saviesa, però que necessita d’aquest contrari, de l’obscuritat, per tenir valor. Busco petites escletxes per a que la llum passi dins meu, tal com va fer Ando amb la seva Casa Azuma, oferint-li una gran obertura per on hi entrava.
Aquest és un vídeo en el que, a més de la Casa Azuma, se'ns presenten dues obres més, també fascinants: L'Esglesia de la Llum i el Museu d'Art Modern de Fort Worth.
"La arquitectura puede tener un carácter abierto y ser capaz de comunicarse con la sociedad siempre que provoque a ésta con interrogantes. Creo que el papel fundamental de la arquitectura es estimular activamente a la sociedad. En uno de mis primeros trabajos, la Casa Azuma, en Sumiyoshi, dividí en dos un espacio dedicado a la vida cotidiana -compuesto por una geometría austera- mediante la inserción de un espacio abstracto destinado al juego del viento y la luz. Mi objetivo fue introducir un interrogante en la inercia que ha invadido a la vivienda humana." (Tadao Ando).
“Pienso que la arquitectura se torna interesante cuando se muestra éste doble carácter: la máxima simplicidad posible y, a la vez, toda la complejidad de que pueda dotársela”. (Tadao Ando).
"La arquitectura sólo se considera completa con la intervención del ser humano que la experimenta. En otras palabras, el espacio arquitectónico sólo cobra vida en correspondencia con la presencia humana que lo percibe. En nuetra cultura contemporánea, en la que todos estamos sometidos a una intensa estimulación exterior, en especial por el medio electrónico, resulta crucial el papel del espacio arquitectónico como refugio del espíritu. Aquí, de nuevo, lo más importante son la imaginación y el elemento de ficción que contiene la arquitectura, más que lo sustantivo de ella. Sin adentrarnos en el ambiguo reino del espíritu humano -felicidad, cariño, tranquilidad, tensión-, la arquitectura no puede alcanzar ese contenido de ficción que pretende. Y éste es el reino auténticamente propio de la arquitectura, aunque sea imposible formularlo. Sólo después de contemplar ambos mundos, el actual y el de ficción, puede existir la arquitectura como expresión y elevarse al reino del arte". [Tadao Ando).
Recomano a qui no conegui la seva obra, que hi doni una ullada i disfruti d’ella i del pensament que hi podem trobar-hi reflectit. També us he de dir que jo mateix m’ho aplicaré ja que no sóc un estudiós de l’obra d’Ando, tot i que em fascini.
01 de setembre 2008
CLEAN
Per què és tan complicat que programin pel·lícules que et remoguin per dins?
Pel que jo sé, no se si estic mal informat, "Clean" d'Olivier Assayas, no ha estat estrenada al nostre país.
Ahir vaig poder disfrutar-la. I dic disfrutar-la per molts motius: pel seu guió, pel ritme, per com utilitza la música, per on ens posa la camara la visió del que està passant, i sobre tot, sobre tot, pels seus actors (immensa Maggie Cheung).
Pel que jo sé, no se si estic mal informat, "Clean" d'Olivier Assayas, no ha estat estrenada al nostre país.
Ahir vaig poder disfrutar-la. I dic disfrutar-la per molts motius: pel seu guió, pel ritme, per com utilitza la música, per on ens posa la camara la visió del que està passant, i sobre tot, sobre tot, pels seus actors (immensa Maggie Cheung).
27 d’agost 2008
ANTONY AND THE JOHNSONS
El gran Antony, amb els seus inseparables Johnsons, editarà el proper 7 d’octubre un nou EP “Another World”. Aquest disc serà el preludi al nou llarg que veurà la llum a principis del 2009 i que sembla que durà per títol “The Crying Light”.
En motiu del llançament d’”Another World”, Antony and the Johnsons faran una mini-gira on presentaran nous temes, acompanyats per una orquestra que comptarà amb els arranjaments de, ni més ni menys, Nico Muhly.
Entre les ciutats que veuran l’esdeveniment es troba Saragossa (“culpeu” a la expo), on hi actuarà el 12 de setembre. No se que hi penseu, però un concert com aquest mereix ben be, com a mínim, plantejar-se el viatge, no?
"River of Sorrow" (amb Marc Almond)
En motiu del llançament d’”Another World”, Antony and the Johnsons faran una mini-gira on presentaran nous temes, acompanyats per una orquestra que comptarà amb els arranjaments de, ni més ni menys, Nico Muhly.
Entre les ciutats que veuran l’esdeveniment es troba Saragossa (“culpeu” a la expo), on hi actuarà el 12 de setembre. No se que hi penseu, però un concert com aquest mereix ben be, com a mínim, plantejar-se el viatge, no?
"River of Sorrow" (amb Marc Almond)
LA PESTA (FRAGMENT)
.
W.Eugene Smith. "Sense Títol" (1.945)
"Oyendo los gritos de alegría que subían de la ciudad, Rieux tenía presente que esta alegría está siempre amenazada. Pues él sabía que esta muchedumbre dichosa ignoraba lo que se puede leer en los libros, que el bacilo de la peste no muere ni desaparece jamás, que puede permanecer durante decenios dormido en los muebles, en la ropa, que espera pacientemente en las alcobas, en las bodegas, en las maletas, los pañuelos y los papeles, y que puede llegar un día en que la peste, para desgracia y enseñanza de los hombres, despierte a sus ratas y las mande a morir en una ciudad dichosa."
Albert Camus. "La Pesta" - Fragment - (1.947)
W.Eugene Smith. "Sense Títol" (1.945)"Oyendo los gritos de alegría que subían de la ciudad, Rieux tenía presente que esta alegría está siempre amenazada. Pues él sabía que esta muchedumbre dichosa ignoraba lo que se puede leer en los libros, que el bacilo de la peste no muere ni desaparece jamás, que puede permanecer durante decenios dormido en los muebles, en la ropa, que espera pacientemente en las alcobas, en las bodegas, en las maletas, los pañuelos y los papeles, y que puede llegar un día en que la peste, para desgracia y enseñanza de los hombres, despierte a sus ratas y las mande a morir en una ciudad dichosa."
Albert Camus. "La Pesta" - Fragment - (1.947)
12 d’agost 2008
TIGER LILLIES & ALEXANDER HACKE
Aquest tema es diu "The Mountaintops" i correspón a l'obra inspirada en H.P. Lovecraft que van crear el grup britànic The Tiger Lillies conjuntament amb el músic alemany Alexander Hacke (Einstürzende Neubauten)i Danielle de Picciotto, que va crear les il·lustracions per a l'espectacle.
La raó per la qual poso aquesta entrada és simplement perquè des que he vist el dvd no em puc treure del cap la cançó, la veu de Martyn Jacques...
La raó per la qual poso aquesta entrada és simplement perquè des que he vist el dvd no em puc treure del cap la cançó, la veu de Martyn Jacques...
23 de juliol 2008
WILLIAM BASINSKI
No se que dir. Quan m'he topat amb aquest senzill video m'he quedat estorat. Conec William Basinski des dels seus indispensables "Disintegration Loops". També ha esta col·laborador de Current 93 i d'Antony and The Johnsons entre d'altres.
Crec que la seva música és fascinant, doneu-li un temps!
"Melancholia":
Crec que la seva música és fascinant, doneu-li un temps!
"Melancholia":
19 de juliol 2008
NICO MUHLY
Vaig conèixer Nico Muhly a través del seu disc "Speaks Volume". Quan el va editar tenia 26 anys i no era precisament la seva primera obra. Compositor nascut a Vermont, a col·locar al costat de la larga llista de nous valors de musics clàssics contemporanis, com ara Max Richter o Johann Johannsson.
Col·laborador de Björk i Bonnie "Prince" Billy, entre d'altres, està a punt de treure el seu nou disc "Mothertongue".
Us recomano fermament el seu "Speaks Volume", estic segur que el disfrutareu.
Aquest és un vídeo fet per Una Lorenzen, crec que val la pena veure'l tot i que ja tingui un anyet.
"It Goes Without Saying":
12 de juliol 2008
MICHAEL CASHMORE
La música, instrument idoni per ilustrar sentiments.
Buscava imatges per "The Snow Abides", cançó del maravellós e.p., del mateix títol, de Michael Cashmore que Antony canta com si l'hagués creada ell.
"The Snow Abides":
Through the towering streets
Grey flecked with the Sun
I am fallen and tumble
Endomed in snow glass orbed Alice eyes
America is dreaming of a restless Autumn
Snow abides
When I saw you
My heart arose
Royal black and blue I am not lost
Yet little star
In the doorway I catch a sign
Shuddering still
Oh there is too much, there is too much
And can I? And I cannot, cannot...
Snow abides
When I saw you
My heart arose - ecstatic butterfly
Slipping away
Waving goodbye
Leaving quicksilvered fire
In pools on your way
When I exit and I recall your eyes
Leaden depth and dark
Hinting at space
Oh the richness
Too much of everything
And unborn uncreate
To be unborn, to be unborn
To be unborn, to be unborn
Like an Angel fallen whilst I saw your eyes
Leaking lights
Follow the clouds drifting like comets
Ten twenty years, where will you sleep?
You move for the Sun lie down in blossom
But a body can scarcely hold in
And man may not bear
The goldform Angelic
I heard someone whisper
As you ran by me
Waving goodbye
A youtube res oficial, fins que em trobo amb aquestes imatges amateurs. No sé qui és aquest noi, però... a vegades les imatges s'acosten molt al que pot inspirar la música, no creieu?
Buscava imatges per "The Snow Abides", cançó del maravellós e.p., del mateix títol, de Michael Cashmore que Antony canta com si l'hagués creada ell.
"The Snow Abides":
Through the towering streets
Grey flecked with the Sun
I am fallen and tumble
Endomed in snow glass orbed Alice eyes
America is dreaming of a restless Autumn
Snow abides
When I saw you
My heart arose
Royal black and blue I am not lost
Yet little star
In the doorway I catch a sign
Shuddering still
Oh there is too much, there is too much
And can I? And I cannot, cannot...
Snow abides
When I saw you
My heart arose - ecstatic butterfly
Slipping away
Waving goodbye
Leaving quicksilvered fire
In pools on your way
When I exit and I recall your eyes
Leaden depth and dark
Hinting at space
Oh the richness
Too much of everything
And unborn uncreate
To be unborn, to be unborn
To be unborn, to be unborn
Like an Angel fallen whilst I saw your eyes
Leaking lights
Follow the clouds drifting like comets
Ten twenty years, where will you sleep?
You move for the Sun lie down in blossom
But a body can scarcely hold in
And man may not bear
The goldform Angelic
I heard someone whisper
As you ran by me
Waving goodbye
A youtube res oficial, fins que em trobo amb aquestes imatges amateurs. No sé qui és aquest noi, però... a vegades les imatges s'acosten molt al que pot inspirar la música, no creieu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)