23 d’abril 2008

CONEIXEMENT


Apabullant:


"En algún apartado rincón del universo centelleante, desparramado en innumerables sistemas solares, hubo una vez un astro en el que animales inteligentes inventaron el conocimiento. Fue el minuto más altanero y falaz de la Historia Universal: pero, a fin de cuentas, sólo un minuto. Tras breves respiraciones de la naturaleza, el astro se heló y los animales inteligentes hubieron de perecer. Alguien podría inventar una fábula semejante pero, con todo, no habría ilustrado suficientemente cuán lastimoso, cuán sombrío y caduco, cuán estéril y arbitrario es el estado en el que se presenta el intelecto humano dentro de la naturaleza. Hubo eternidades en las que no existía; cuando de nuevo se acabe todo para él no habrá sucedido nada, puesto que para ese intelecto no hay ninguna misión ulterior que conduzca más allá de la vida humana. No es sino humano, y solamente su poseedor y creador lo toma tan patéticamente como si en él girasen los goznes del mundo. Pero, si pudiéramos comunicarnos con la mosca, llegaríamos a saber que también ella navega por el aire poseída de ese mismo pathos, y se siente el centro volante de este mundo. Nada hay en la naturaleza, por despreciable e insignificante que sea, que, al más pequeño soplo de aquel poder del conocimiento, no se infle inmediatamente como un odre; y del mismo modo que cualquier mozo de cuerda quiere tener su admirador, el más soberbio de los hombres, el filósofo, está completamente convencido de que, desde todas partes, los ojos del universo tienen telescópicamente puesta su mirada en sus obras y pensamientos."


Friedrich Nietzsche: "Sobre Verdad y mentira en sentido extramoral"

15 d’abril 2008

HUMAN BELL

El sol s'està posant, cau el dia. El so provocat pel sotragueig del tren es confón amb les notes de les guitarres de Nathan Bell i Dave Heumann. La banda sonora del final del dia, dels espais oberts i del mar que observo des de la finestra del tren.
Deixeu-vos portar, com jo ho he fet, per Human Bell. Música de qualitat, incorruptible i honesta. Un viatge.

"Splendor and Concealment":

07 d’abril 2008

BRIGHT EYES (de nou)

No calen comentaris.

"First Day of My Life":

28 de març 2008

ANGELUS NOVUS


"Hay un cuadro de Klee que se titula Angelus Novus. Se ve en él un ángel, al parecer en el momento de alejarse de algo sobre lo cual clava la mirada. Tiene los ojos desorbitados, la boca abierta y las alas tendidas. El ángel de la historia debe tener ese aspecto. Su rostro está vuelto hacia el pasado. En lo que para nosotros aparece como una cadena de acontecimientos, él ve una catástrofe única, que arroja a sus pies ruina sobre ruina, amontonándolas sin cesar. El ángel quisiera detenerse, despertar a los muertos y recomponer lo destruido. Pero un huracán sopla desde el paraíso y se arremolina en sus alas, y es tan fuerte que el ángel ya no puede plegarlas. Este huracán lo arrastra irresistiblemente hacia el futuro, al cual vuelve las espaldas, mientras el cúmulo de ruinas crece ante él hasta el cielo. Este huracán es lo que nosotros llamamos progreso."

Walter Benjamin. "Sobre el concepto de historia".

22 de març 2008

DREAMERS

Aquests dies veurà la llum el nou treball de John Zorn: "Dreamers", una obra que vincula el seu so a obres precedents com el maravellós disc "The Gift". Zorn reuneix pràcticament la mateixa formació, es a dir, Marc Ribot a la guitarra (el meu guitarrista preferit, versàtil, tècnic, amb sentiment...), Cyro Baptista a les percussions, Joey Baron a la bateria, Kenny Wollesen al vibràfon, Trevor Dunn al baix, Jamie Saft als teclats i el mateix John Zorn a la composició, direcció i saxo tenor. Ja us puc avançar que serà un dels discs que més escoltareu els pròxims mesos si li doneu una oportunitat. És INMENS!!!
Per celebrar aquest nounat, us poso un video del primer tema del disc "The Gift" per què us feu a la idea del que us podeu trobar (evidentent, encara no es troba res nou en vídeo d'aquest "Dreamers").

"Makahaa":

14 de març 2008

QUATRE CANÇONS

Porto setmanes molt penjat amb quatre cançons, no en el sentit de tenir-les al cap inconscientment, sino en el fet de desitjar-les, d'estimar-les, d'avançar-me a les seves notes i en ocasions d'emocionar-me.

"Tyrants". Black Mountain. (2008). Una llarga cançó de tall clàssic, èpica, en el sentit d'un "Stairway to Heaven", uns teclats que poden recordar a qualsevol grup progressiu dels 70 (Camel, sense anar més lluny), diferents parts, duresa creixent, guitarres heavys, tornada a la calma...No se suposava que això m'agradava quan tenia setze anys? Afortunadament hi han coses que no es perden dins un mateix.


"Trans Canada". The Constantines. (2008). Recordant la impressió que em van causar al Primavera Sound, m'enfrontava al seu nou disc amb moltes ganes. M'he trobat amb la confirmació d'una de les grans bandes rock del moment. Per què m'agrada tant aquest tema? Potser pel seu "tempo", potser perquè esclata quan ho ha de fer, potser perquè la veu de Bryan Webb m'evoca els millors temps de Greg Dulli amb Afghan Wighs...


"In The Craters on the moon". The Mountain Goats. (2008). John Darnielle, cantant i ànima del grup, em té enamorat. Tan sols sentint-lo a les seves cançons és com si ja em fós familiar. Té la capacitat de convertir la simplicitat en quelcom exquisit. Aquest és un dels temes més excepcionals del seu gran nou disc, "Heretic Pride", que torna a comptar amb la col·laboració d'Erik Friedlander. "In the craters on the moon" és un d'aquells temes que trasncorren sense que sembli que passi res, aleshores irromp amb gran força la secció de cordes, puja la temperatura i John Darnielle ens va posant al punt on ell vol. Simplement memorable.


"She's a whore". The Tiger Lillies. (2007). La primera sorpresa la vaig tenir en saber de l'existencia d' "Urine Palace", el disc que conté aquesta cançó. Disc en directe amb l'acompanyament de la Symphony Orchestra of Norrlandsoperan (Suècia). Tiger Lillies et poden fer sentir melancòlic encara que les seves lletres parlin de malalties, masturbacions o putes. "She's a whore" és la meva cançó preferida en aquests moments. L'extraordinaria veu de Martyn Jacques s'eleva per sobre de grup i orquestra, "she's a whooooooooooooooooooore..." i les cordes ens acaben de posar la pell de gallina, allí on no la teniem. Que quedi entre nosaltres ;)

23 de febrer 2008

BABY DEE

Recordo el gran contrast entre el dramatisme en la música d'Antony and The Johnsons i el seu gran sentit de l'humor durant els concerts.
A la nord-americana Baby Dee li passa una mica el mateix. La vaig coneixer gràcies a David Tibet (descobridor també de l'esmentat Antony), durant la gira que la va portar per Barcelona. L'impacte fou immediat, tan pel seu aspecte, per la seva veu i per la seva música. I com Antony, pel seu gran sentit de l'humor.
Ara acaba d'editar un disc maravellós: "Safe Inside The Day".
Autèntica i profunda.

20 de febrer 2008

JACQUES BREL

No se vosaltres, però jo mai he vist interpretar a ningú d'aquesta manera. No tinc prous paraules per poder transmetre el que em fan sentir aquestes imatges.
Una cosa sí que sé: si a la seva bandera hi haguessin barres i estrelles, ara el coneixeriem com el més gran de tots.

"Ne me quitte pas":

07 de febrer 2008

DEDICAT A BUSH

Ara que els temps de George Bush s'acaben (i sense voler fer predicciones del que pot arribar) crec que es convenient fer memòria amb Bright Eyes (Conor Oberst) del president parlant amb déu...

"When The President Talks To God":


I aqui teniu la lletra:

When the president talks to God
Are the conversations brief or long?
Does he ask to rape our women’s rights
And send poor farm kids off to die?
Does God suggest an oil hike
When the president talks to God?

When the president talks to God
Are the consonants all hard or soft?
Is he resolute all down the line?
Is every issue black or white?
Does what God say ever change his mind
When the president talks to God?

When the president talks to God
Does he fake that drawl or merely nod?
Agree which convicts should be killed?
Where prisons should be built and filled?
Which voter fraud must be concealed
When the president talks to God?

When the president talks to God
I wonder which one plays the better cop
We should find some jobs. the ghetto's broke
No, they're lazy, George, I say we don't
Just give 'em more liquor stores and dirty coke
That's what God recommends

When the president talks to God
Do they drink near beer and go play golf
While they pick which countries to invade
Which Muslim souls still can be saved?
I guess god just calls a spade a spade
When the president talks to God

When the president talks to God
Does he ever think that maybe he's not?
That that voice is just inside his head
When he kneels next to the presidential bed
Does he ever smell his own bullshit
When the president talks to God?

I doubt it

I doubt it

05 de febrer 2008

IGNORÀNCIA

"Todo lo que se ignora, se desprecia."
(Antonio Machado)

"El PP i el PSOE tornen a posar damunt la taula les seves desavinences. El motiu de la discòrdia són les llengües cooficials, en concret la proposta recollida al programa electoral dels socialistes andalusos de promoure l'aprenentatge del català, el gallec i l'euskera a Andalusia. Això es faria a les Escoles Oficials en funció de la demanda i amb l'objectiu d'incentivar la mobilitat laboral a tot l'estat espanyol. El líder del PP, Mariano Rajoy, va titllar la iniciativa de "barbaritat"
Font: 3cat24.cat