23 de febrer 2008

BABY DEE

Recordo el gran contrast entre el dramatisme en la música d'Antony and The Johnsons i el seu gran sentit de l'humor durant els concerts.
A la nord-americana Baby Dee li passa una mica el mateix. La vaig coneixer gràcies a David Tibet (descobridor també de l'esmentat Antony), durant la gira que la va portar per Barcelona. L'impacte fou immediat, tan pel seu aspecte, per la seva veu i per la seva música. I com Antony, pel seu gran sentit de l'humor.
Ara acaba d'editar un disc maravellós: "Safe Inside The Day".
Autèntica i profunda.

20 de febrer 2008

JACQUES BREL

No se vosaltres, però jo mai he vist interpretar a ningú d'aquesta manera. No tinc prous paraules per poder transmetre el que em fan sentir aquestes imatges.
Una cosa sí que sé: si a la seva bandera hi haguessin barres i estrelles, ara el coneixeriem com el més gran de tots.

"Ne me quitte pas":

07 de febrer 2008

DEDICAT A BUSH

Ara que els temps de George Bush s'acaben (i sense voler fer predicciones del que pot arribar) crec que es convenient fer memòria amb Bright Eyes (Conor Oberst) del president parlant amb déu...

"When The President Talks To God":


I aqui teniu la lletra:

When the president talks to God
Are the conversations brief or long?
Does he ask to rape our women’s rights
And send poor farm kids off to die?
Does God suggest an oil hike
When the president talks to God?

When the president talks to God
Are the consonants all hard or soft?
Is he resolute all down the line?
Is every issue black or white?
Does what God say ever change his mind
When the president talks to God?

When the president talks to God
Does he fake that drawl or merely nod?
Agree which convicts should be killed?
Where prisons should be built and filled?
Which voter fraud must be concealed
When the president talks to God?

When the president talks to God
I wonder which one plays the better cop
We should find some jobs. the ghetto's broke
No, they're lazy, George, I say we don't
Just give 'em more liquor stores and dirty coke
That's what God recommends

When the president talks to God
Do they drink near beer and go play golf
While they pick which countries to invade
Which Muslim souls still can be saved?
I guess god just calls a spade a spade
When the president talks to God

When the president talks to God
Does he ever think that maybe he's not?
That that voice is just inside his head
When he kneels next to the presidential bed
Does he ever smell his own bullshit
When the president talks to God?

I doubt it

I doubt it

05 de febrer 2008

IGNORÀNCIA

"Todo lo que se ignora, se desprecia."
(Antonio Machado)

"El PP i el PSOE tornen a posar damunt la taula les seves desavinences. El motiu de la discòrdia són les llengües cooficials, en concret la proposta recollida al programa electoral dels socialistes andalusos de promoure l'aprenentatge del català, el gallec i l'euskera a Andalusia. Això es faria a les Escoles Oficials en funció de la demanda i amb l'objectiu d'incentivar la mobilitat laboral a tot l'estat espanyol. El líder del PP, Mariano Rajoy, va titllar la iniciativa de "barbaritat"
Font: 3cat24.cat

30 de gener 2008

SORROWFUL SONGS

Algú deia que les guerres no comencen ni acaben. Aquest algú, afirmaba que les guerres simplement canviaven de lloc.
Durant tot el segle XX el món va patir una plaga de violència que no sembla que vagi a erradicar-se. Sudan, Kenia, Palestina, Afganistan, Irak, Colombia, Cambotja... nens assassinats sense cap mena de misericòrdia, dones maltractades allí i a casa nostra, fam, odi, esclavitut, injusticies.
El món sembla més aviat un purgatori, aquell del que parlaven els cristians.
Com podem seguir endavant veient tot això? Com es pot tenir fe en l'esser humà?
Henryk Mikołaj Górecki, nascut a Polònia l'any 1933 va crear la simfonia més bella i demolidora del segle XX, la simfonia nº3 (Simfonia de les cançons tristes) inspirant-se en l'horror dels camps de concentració i la guerra.
Aquesta música és l'exemple més clar que l'esser humà no tan sols està fet per destruir. La bellesa d'aquesta creació em recorda, davant les pitjors atrocitats, que també som capaços del més pur i bell que el nostre cor es capaç de crear, l'amor.

Dedicat a totes les persones que són víctimes de qualsevol tipus de violència.
Symphony No. 3 "Sorrowful Songs". Lento e Largo. Soprano: Isabel Bayrakdaraian, Sinfonietta Cracovia, dirigida per John Axelrod:

28 de gener 2008

OFEC

Impossibilitat de ser alló que vols, impossibilitat d'imaginar alló qué vols ser.
Inutilitat per oferir. Incapaç de fer feliç, de ser feliç...
Fàstic pel que t'envolta, llàstima pel món.
Ulls que t'estimen; t'arrencaries l'ànima per ells. Regal pobre, està seca.
Ja és aqui: El viatge a l'infern.
Espero el tren fatídic, escoltant "Eos" d'Ulver

19 de gener 2008

TIM BUCKLEY

Oi que deixareu que un troç de mar caigui des dels meus ulls mentre escolto Song To The Siren?



Si el seu fill Jeff Buckley era un geni, com l'hem d'anomenar a ell? Us convido a repasar una de les discografies més fascinants que qualsevol esser humà ha estat capaç de crear, amb només nou anys de carrera. "Dolphins":

18 de gener 2008

BENVINGUT

Aquesta entrada està dedicada al Santi i als seus pares, Noemí i Óscar.

"En cada niño nace la humanidad".
Jacinto Benavente



Fotografia de Jan Saudek

IN DREAMS

"Roy Orbison singing for the lonely...", cantaba el Boss en la seva millor cançó ("Thunder Road").
En els somnis em refugio en díes com avui, deixo nadar en ells la meva impotència...en somnis com tú, que mai em negues l'abraçada. La meva vida, el meu refugi.

16 de gener 2008

DECLARACIÓ DE RETORN

La creació d’aquest blog va venir provocada per un d’aquells instants en el qual et sents inundat de melancolia, aquella tristesa controlable a la qual t’hi enganxes perque ja és un lloc conegut i que has fet teu; una obscuritat que controles i a través la qual pots deixar anar dimonis personals...La zona obscura, on certes músiques tristes, poesies plenes de ‘saudade’ o quadres tràgics t’ajuden a canalitzar les penes i tristeses, convertint-se en baguls on deixar-les oblidades.
L’obscura va neixer amb aquest objectiu masturbo-terapèutic. El temps va anar distorsionant aquesta idea i vaig donar cabuda a altres inquietuds que, si potser poden ser vàlides en general, les trobo ja fora de lloc aquí.
Passat un periòde de reflexió neessari, L’obscura torna a la càrrega.
Així doncs, intentaré recuperar l’objectiu inicial i convidar-vos a desprendre-us amb mi d’aquelles petites tragedies emocionals que us visiten a vegades.
Sigueu benvinguts de nou!