Fa unes quantes setmanes vaig anar a donar amb un disc titulat "L'Autopsie Phénoménale De Dieu". El publicaba el fantàstic segell Miasmah records i l'autor (un belga anomenat Pepijn Caudron) s'amagava darrera el nom de Kreng.El disc és un autèntic viatge, entre oniric i fantasmal, completament obert a tot tipus d'influències. Com diu el seu autor: "I'm influenced by everything that's ever been done, everything I ever heard, but anyway... this is the stuff I gave repeated listenings: Bernard Herrmann, Ennio Morricone's 70's period in Italy, J.S. Bach, Morton Feldman, Sun Ra, Mick Harris (Scorn), Alan Lomax, Dmitri Shostakovich, Burnt Friedman & Nonplace Urban Field, John Zorn (almost all his work from Masada to Naked City), Radian, John Cage, Badawi, early Mo Wax & Ninja stuff, Charles Mingus, Alice & John Coltrane, ESP Records, early Four Tet, late period Talk Talk & Mark Hollis' solo record, Dictaphone, John Barry, Tom Waits, Diamanda Galas, Max Steiner, The Necks, Kammerflimmer Kollektief, Tied + Tickled Trio, Nina Simone, Duke Ellington, Coil, Lightning Bolt , Pan Sonic, Mike Patton, composers of 50's 'till 70's sci-fi & horror movies, people with tape-recorders everywhere... etc.". Quasi res. El disc a mi em té completament seduït, i estic segur que encantarà a oïdes obertes.
Kreng ha col·laborat frecuentment amb les inquietants produccions del grup teatral Abbatoir Fermé, sobre els que us recomano aprofundir.
Concretament, el video promocional que us poso és d'una de les creacions d'Abbatoir Fermé amb música de Kreng.
"Nimmermeer":
