25 d’abril 2009
18 d’abril 2009
MÀGIA
Fa uns anys era gairebé impensable, per a qualsevol de nosaltres, aconseguir amb facilitat un antic exemplar d'algun d'aquells llibres que ens havien acompanyat durant la nostra vida. Ara és tan simple com entrar a internet, buscar una d'aquelles maravelloses pàgines que li donen sentit i fer-nos amb ells.
Antigues publicacions i edicions com la que us presento de "The Wonderful Wizard Of Oz" ja estan a l'abast de qualsevol que tingui certa inquietud en recuperar i disfrutar d'aquestes joies del nostre patrimoni cultural com a essers humans. Evidentment tots (o la gran majoria) prefeririem tenir a les mans l'exemplar original, olorar els seus fulls i sentir el seu tacte, però considerant que abans tan sols els imaginavem... no em direu si això no és màgia!!
Descarrega'l clicant aquí
Antigues publicacions i edicions com la que us presento de "The Wonderful Wizard Of Oz" ja estan a l'abast de qualsevol que tingui certa inquietud en recuperar i disfrutar d'aquestes joies del nostre patrimoni cultural com a essers humans. Evidentment tots (o la gran majoria) prefeririem tenir a les mans l'exemplar original, olorar els seus fulls i sentir el seu tacte, però considerant que abans tan sols els imaginavem... no em direu si això no és màgia!!
Descarrega'l clicant aquí
10 d’abril 2009
08 d’abril 2009
INDECENT
Berlusconi als supervivents del terratrèmol: "Es como un cap de setmana d'acampada".
Sense comentaris.
05 d’abril 2009
02 d’abril 2009
SOPHIE CALLE
Recordo fa anys, en una exposició, em vaig enfrontar per primer cop a l’obra de Sophie Calle i em vaig quedar sorprés. El treball en qüestió recollia una sèrie de fotografies on es mostraven objectes personals (roba, complements, llibres, etc) de clients d'un hotel. Al llegir el text que acompanyava les fotografies, Sophie explicava que havia entrat a treballar a un hotel per a tenir accés als objectes personals dels clients i, mitjançant aquests, fer un retrat indirecte.
L’obra de Sophie Calle sempre ha flirtejat amb aquest voyeurisme, però també amb l’exhibicionisme, tal com podreu veure (si teniu temps) en el vídeo que us proposo (Link extret de la fantàstica pàgina Ubuweb). És una mena de road-movie o diari de viatge filmat l’any 92 amb Gregory Shephard, un homenatge al cineasta Chris Marker. La música? Pascal Comelade, Tom Waits, Roy Orbison, Taj Mahal, Jackson Browne, Cowboy Junkies, Mozart, entre d’altres.
Double-Blind
(de Sophie Calle i Gregory Shephard)
1992, 75:58 min, color, so
L’obra de Sophie Calle sempre ha flirtejat amb aquest voyeurisme, però també amb l’exhibicionisme, tal com podreu veure (si teniu temps) en el vídeo que us proposo (Link extret de la fantàstica pàgina Ubuweb). És una mena de road-movie o diari de viatge filmat l’any 92 amb Gregory Shephard, un homenatge al cineasta Chris Marker. La música? Pascal Comelade, Tom Waits, Roy Orbison, Taj Mahal, Jackson Browne, Cowboy Junkies, Mozart, entre d’altres.Double-Blind
(de Sophie Calle i Gregory Shephard)
1992, 75:58 min, color, so
Subscriure's a:
Missatges (Atom)