28 de març 2008

ANGELUS NOVUS


"Hay un cuadro de Klee que se titula Angelus Novus. Se ve en él un ángel, al parecer en el momento de alejarse de algo sobre lo cual clava la mirada. Tiene los ojos desorbitados, la boca abierta y las alas tendidas. El ángel de la historia debe tener ese aspecto. Su rostro está vuelto hacia el pasado. En lo que para nosotros aparece como una cadena de acontecimientos, él ve una catástrofe única, que arroja a sus pies ruina sobre ruina, amontonándolas sin cesar. El ángel quisiera detenerse, despertar a los muertos y recomponer lo destruido. Pero un huracán sopla desde el paraíso y se arremolina en sus alas, y es tan fuerte que el ángel ya no puede plegarlas. Este huracán lo arrastra irresistiblemente hacia el futuro, al cual vuelve las espaldas, mientras el cúmulo de ruinas crece ante él hasta el cielo. Este huracán es lo que nosotros llamamos progreso."

Walter Benjamin. "Sobre el concepto de historia".

22 de març 2008

DREAMERS

Aquests dies veurà la llum el nou treball de John Zorn: "Dreamers", una obra que vincula el seu so a obres precedents com el maravellós disc "The Gift". Zorn reuneix pràcticament la mateixa formació, es a dir, Marc Ribot a la guitarra (el meu guitarrista preferit, versàtil, tècnic, amb sentiment...), Cyro Baptista a les percussions, Joey Baron a la bateria, Kenny Wollesen al vibràfon, Trevor Dunn al baix, Jamie Saft als teclats i el mateix John Zorn a la composició, direcció i saxo tenor. Ja us puc avançar que serà un dels discs que més escoltareu els pròxims mesos si li doneu una oportunitat. És INMENS!!!
Per celebrar aquest nounat, us poso un video del primer tema del disc "The Gift" per què us feu a la idea del que us podeu trobar (evidentent, encara no es troba res nou en vídeo d'aquest "Dreamers").

"Makahaa":

14 de març 2008

QUATRE CANÇONS

Porto setmanes molt penjat amb quatre cançons, no en el sentit de tenir-les al cap inconscientment, sino en el fet de desitjar-les, d'estimar-les, d'avançar-me a les seves notes i en ocasions d'emocionar-me.

"Tyrants". Black Mountain. (2008). Una llarga cançó de tall clàssic, èpica, en el sentit d'un "Stairway to Heaven", uns teclats que poden recordar a qualsevol grup progressiu dels 70 (Camel, sense anar més lluny), diferents parts, duresa creixent, guitarres heavys, tornada a la calma...No se suposava que això m'agradava quan tenia setze anys? Afortunadament hi han coses que no es perden dins un mateix.


"Trans Canada". The Constantines. (2008). Recordant la impressió que em van causar al Primavera Sound, m'enfrontava al seu nou disc amb moltes ganes. M'he trobat amb la confirmació d'una de les grans bandes rock del moment. Per què m'agrada tant aquest tema? Potser pel seu "tempo", potser perquè esclata quan ho ha de fer, potser perquè la veu de Bryan Webb m'evoca els millors temps de Greg Dulli amb Afghan Wighs...


"In The Craters on the moon". The Mountain Goats. (2008). John Darnielle, cantant i ànima del grup, em té enamorat. Tan sols sentint-lo a les seves cançons és com si ja em fós familiar. Té la capacitat de convertir la simplicitat en quelcom exquisit. Aquest és un dels temes més excepcionals del seu gran nou disc, "Heretic Pride", que torna a comptar amb la col·laboració d'Erik Friedlander. "In the craters on the moon" és un d'aquells temes que trasncorren sense que sembli que passi res, aleshores irromp amb gran força la secció de cordes, puja la temperatura i John Darnielle ens va posant al punt on ell vol. Simplement memorable.


"She's a whore". The Tiger Lillies. (2007). La primera sorpresa la vaig tenir en saber de l'existencia d' "Urine Palace", el disc que conté aquesta cançó. Disc en directe amb l'acompanyament de la Symphony Orchestra of Norrlandsoperan (Suècia). Tiger Lillies et poden fer sentir melancòlic encara que les seves lletres parlin de malalties, masturbacions o putes. "She's a whore" és la meva cançó preferida en aquests moments. L'extraordinaria veu de Martyn Jacques s'eleva per sobre de grup i orquestra, "she's a whooooooooooooooooooore..." i les cordes ens acaben de posar la pell de gallina, allí on no la teniem. Que quedi entre nosaltres ;)