SORROWFUL SONGS

Algú deia que les guerres no comencen ni acaben. Aquest algú, afirmaba que les guerres simplement canviaven de lloc.
Durant tot el segle XX el món va patir una plaga de violència que no sembla que vagi a erradicar-se. Sudan, Kenia, Palestina, Afganistan, Irak, Colombia, Cambotja... nens assassinats sense cap mena de misericòrdia, dones maltractades allí i a casa nostra, fam, odi, esclavitut, injusticies.
El món sembla més aviat un purgatori, aquell del que parlaven els cristians.
Com podem seguir endavant veient tot això? Com es pot tenir fe en l'esser humà?
Henryk Mikołaj Górecki, nascut a Polònia l'any 1933 va crear la simfonia més bella i demolidora del segle XX, la simfonia nº3 (Simfonia de les cançons tristes) inspirant-se en l'horror dels camps de concentració i la guerra.
Aquesta música és l'exemple més clar que l'esser humà no tan sols està fet per destruir. La bellesa d'aquesta creació em recorda, davant les pitjors atrocitats, que també som capaços del més pur i bell que el nostre cor es capaç de crear, l'amor.

Dedicat a totes les persones que són víctimes de qualsevol tipus de violència.
Symphony No. 3 "Sorrowful Songs". Lento e Largo. Soprano: Isabel Bayrakdaraian, Sinfonietta Cracovia, dirigida per John Axelrod:

OFEC

Impossibilitat de ser alló que vols, impossibilitat d'imaginar alló qué vols ser.
Inutilitat per oferir. Incapaç de fer feliç, de ser feliç...
Fàstic pel que t'envolta, llàstima pel món.
Ulls que t'estimen; t'arrencaries l'ànima per ells. Regal pobre, està seca.
Ja és aqui: El viatge a l'infern.
Espero el tren fatídic, escoltant "Eos" d'Ulver

TIM BUCKLEY

Oi que deixareu que un troç de mar caigui des dels meus ulls mentre escolto Song To The Siren?



Si el seu fill Jeff Buckley era un geni, com l'hem d'anomenar a ell? Us convido a repasar una de les discografies més fascinants que qualsevol esser humà ha estat capaç de crear, amb només nou anys de carrera. "Dolphins":

BENVINGUT

Aquesta entrada està dedicada al Santi i als seus pares, Noemí i Óscar.

"En cada niño nace la humanidad".

Jacinto Benavente

Fotografia de Jan Saudek

IN DREAMS

"Roy Orbison singing for the lonely...", cantaba el Boss en la seva millor cançó ("Thunder Road").
En els somnis em refugio en díes com avui, deixo nadar en ells la meva impotència...en somnis com tú, que mai em negues l'abraçada. La meva vida, el meu refugi.

DECLARACIÓ DE RETORN

La creació d’aquest blog va venir provocada per un d’aquells instants en el qual et sents inundat de melancolia, aquella tristesa controlable a la qual t’hi enganxes perque ja és un lloc conegut i que has fet teu; una obscuritat que controles i a través la qual pots deixar anar dimonis personals...La zona obscura, on certes músiques tristes, poesies plenes de ‘saudade’ o quadres tràgics t’ajuden a canalitzar les penes i tristeses, convertint-se en baguls on deixar-les oblidades.
L’obscura va neixer amb aquest objectiu masturbo-terapèutic. El temps va anar distorsionant aquesta idea i vaig donar cabuda a altres inquietuds que, si potser poden ser vàlides en general, les trobo ja fora de lloc aquí.
Passat un periòde de reflexió neessari, L’obscura torna a la càrrega.
Així doncs, intentaré recuperar l’objectiu inicial i convidar-vos a desprendre-us amb mi d’aquelles petites tragedies emocionals que us visiten a vegades.
Sigueu benvinguts de nou!