Joe Henry és un músic extraordinari que aquest any ens ha regalat un disc maravellós: Civilians. Clàssic i amb classe, música atemporal que no decepciona a ningú que tingui una mica de bon gust.
Estarà a la Sala Apolo el 18 de febrer... jo no me'l penso perdre.
Aprofito per comunicar que, coincidint amb l'últim dia de l'any, L'Obscura tanca per un periòde indefinit.
Gràcies a totes i tots els que algún cop l'heu llegit o heu participat!!
31 de desembre 2007
25 de desembre 2007
THE JAYHAWKS - MARK OLSON
Considero que The Jayhawks van ser una de les bandes més infravalorades de la dècada passada. Les seves melodies eren sencillament perfectes i el binomi Mark Olson - Gary Louris eren els responsables d'aquella maravella. Pels qui no els coneixeu us vull posar la que per a mi és la millor cançó dels anys 90, es diu "Blue".
Mark Olson va abandonar el grup, que amb Gary Louris al capdavant, va mantenir una carrera més que digna. El treball de Mark Olson acompanyat de la seva dona Victoria Williams també era destacable, però el trencament de la relació ens ha tornat el millor Mark, i a sobre ha possibilitat el retrobament amb Gary Louris en un parell de cançons.
Aquesta cançó es diu "National Express"
Mark Olson va abandonar el grup, que amb Gary Louris al capdavant, va mantenir una carrera més que digna. El treball de Mark Olson acompanyat de la seva dona Victoria Williams també era destacable, però el trencament de la relació ens ha tornat el millor Mark, i a sobre ha possibilitat el retrobament amb Gary Louris en un parell de cançons.
Aquesta cançó es diu "National Express"
24 de desembre 2007
HIRO MATSUOKA
Interessant exposició del fotògraf japonés Hiro Matsuoka a la Kowasa Gallery.
La seva obra suggereix noveles i obres de teatre a partir de fotografies que no son representacions. Presenta la primera monografia que comparteix títol amb l'exposició: "Scenes and stories".
La seva obra suggereix noveles i obres de teatre a partir de fotografies que no son representacions. Presenta la primera monografia que comparteix títol amb l'exposició: "Scenes and stories".
23 de desembre 2007
TEKKONKINKREET
... I jo em pregunto, això per qué no s'ha pogut veure als cinemes d'aquest país?
Estrenada a Berlín, Tekkonkinkkreet és la història de dos nois orfes amb personalitats oposades que sobreviuen als violents carrers de la ciutat de Treasure. Després de veure el trailer, no desepereu... es pot trobar en DVD.
Estrenada a Berlín, Tekkonkinkkreet és la història de dos nois orfes amb personalitats oposades que sobreviuen als violents carrers de la ciutat de Treasure. Després de veure el trailer, no desepereu... es pot trobar en DVD.
20 de desembre 2007
OFÈLIA
I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.
Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.
El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.
Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.
II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.
Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.
Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.
Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.
III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.
Arthur Rimbaud
(link per a la Versió original en francès )
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.
Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.
El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.
Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.
II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.
Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.
Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.
Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.
III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.
Arthur Rimbaud
(link per a la Versió original en francès )
El quadre de Millais:
CHARLES CHAPLIN
Del 20-12 al 27-04, al Caixaforum hi podrem veure l'exposició "Chaplin en imatges". Ja tinc moltes ganes de veure-la i retrobar-me amb el còmic més universal!!
19 de desembre 2007
iLIKETRAINS
No ho puc evitar.
A vegades hi han certs grups que els escoltes per primer cop i penses "no estan malament". El dia següent els tornes a posar, vas fent coses, la música va sonant. Els dies pasen i una melodia se t'enganxa. "De quin disc era? ah si, d'aquells anglesos", vas a buscar la cançó i sona la següent, "ostres que bona és aquesta també" i et vas avançant mentalment a la melodia.
Poc a poc, el tens dins, i directament el busques, t'omple, i ja no fas cap valoració de si et recorden a aquelles guitarres de Godspeed You Black Emperor o Explosions In The Sky, no penses en Black Heart Procession com el primer dia, simplement t'envaeix.
Actualment ja no hi ha valoració, m'importa poc si aporten coses noves o no a la història de la música, o si hi han discos millors actualment, és el que ara m'agrada escoltar.
The Deception
A vegades hi han certs grups que els escoltes per primer cop i penses "no estan malament". El dia següent els tornes a posar, vas fent coses, la música va sonant. Els dies pasen i una melodia se t'enganxa. "De quin disc era? ah si, d'aquells anglesos", vas a buscar la cançó i sona la següent, "ostres que bona és aquesta també" i et vas avançant mentalment a la melodia.
Poc a poc, el tens dins, i directament el busques, t'omple, i ja no fas cap valoració de si et recorden a aquelles guitarres de Godspeed You Black Emperor o Explosions In The Sky, no penses en Black Heart Procession com el primer dia, simplement t'envaeix.
Actualment ja no hi ha valoració, m'importa poc si aporten coses noves o no a la història de la música, o si hi han discos millors actualment, és el que ara m'agrada escoltar.
The Deception
18 de desembre 2007
HOUDINI
En motiu del pròxim llançament del nou single, "Dig, Lazarus, Dig!!!", Nick Cave ens diu a la seva web el següent:
"Ever since I can remember hearing the Lazarus story, when I was a kid, you know, back in church, I was disturbed and worried by it. Traumatized, actually. We are all, of course, in awe of the greatest of Christ's miracles - raising a man from the dead - but I couldn't help but wonder how Lazarus felt about it. As a child it gave me the creeps, to be honest. I've taken Lazarus and stuck him in New York City, in order to give the song, a hip, contemporary feel. I was also thinking about Harry Houdini who spent a lot of his life trying to debunk the spiritualists who were cashing in on the bereaved. He believed there was nothing going on beyond the grave. He was the second greatest escapologist, Harry was, Lazarus, of course, being the greatest. I wanted to create a kind of vehicle, a medium, for Houdini to speak to us if he so desires, you know, from beyond the grave. Sometimes, late at night, if you listen to the song hard enough, you can hear his voice and the sad clanking of his chains. "I don't know what it is but there is definitely something going on upstairs", he seems to be saying. It is, most of all, an elegy to the New York City of the 70's." - Nick Cave
"Ever since I can remember hearing the Lazarus story, when I was a kid, you know, back in church, I was disturbed and worried by it. Traumatized, actually. We are all, of course, in awe of the greatest of Christ's miracles - raising a man from the dead - but I couldn't help but wonder how Lazarus felt about it. As a child it gave me the creeps, to be honest. I've taken Lazarus and stuck him in New York City, in order to give the song, a hip, contemporary feel. I was also thinking about Harry Houdini who spent a lot of his life trying to debunk the spiritualists who were cashing in on the bereaved. He believed there was nothing going on beyond the grave. He was the second greatest escapologist, Harry was, Lazarus, of course, being the greatest. I wanted to create a kind of vehicle, a medium, for Houdini to speak to us if he so desires, you know, from beyond the grave. Sometimes, late at night, if you listen to the song hard enough, you can hear his voice and the sad clanking of his chains. "I don't know what it is but there is definitely something going on upstairs", he seems to be saying. It is, most of all, an elegy to the New York City of the 70's." - Nick Cave
11 de desembre 2007
DESEO, PELIGRO
Amb unes ganes terribles espero el nou film del taiwanès Ang Lee.
Després d'una filmografia molt variada (La Tormenta de Hielo, Brokeback Mountain...), el director torna a situar una història a Xina, concretament a un Xangai ocupat per les tropes japoneses, on membres de la resistència lluiten contra els colaboracionistes. Sacrifici, classicisme i altes dosis de sexe en una pel·lícula ue està rebent molt bones crítiques i que té en el repartiment a un dels millors actors del món, Tony Leung.
Quines ganes!
Aqui teniu el trailer:
Després d'una filmografia molt variada (La Tormenta de Hielo, Brokeback Mountain...), el director torna a situar una història a Xina, concretament a un Xangai ocupat per les tropes japoneses, on membres de la resistència lluiten contra els colaboracionistes. Sacrifici, classicisme i altes dosis de sexe en una pel·lícula ue està rebent molt bones crítiques i que té en el repartiment a un dels millors actors del món, Tony Leung.
Quines ganes!
Aqui teniu el trailer:
09 de desembre 2007
ARVO PÄRT
Un dels més brilants compositors del nostre temps ens ofereix una classe magistral del seu "Fur Alina".
Qualsevol persona que hagi escoltat a Arvo Pärt, sap de la gran espiritualitat que hi ha a la seva música i de la capacitat de commoure, removent ànimes i llàgrimes.
Grandiós.
Per si us heu quedat amb més ganes, Björk, després d'un passeig per Barcelona, li fa una petita entrevista.
Per finalitzar, us deixo dos fragments d'obres seves:
Fratres
Cantus in Memory of Benjamin Britten
Qualsevol persona que hagi escoltat a Arvo Pärt, sap de la gran espiritualitat que hi ha a la seva música i de la capacitat de commoure, removent ànimes i llàgrimes.
Grandiós.
Per si us heu quedat amb més ganes, Björk, després d'un passeig per Barcelona, li fa una petita entrevista.
Per finalitzar, us deixo dos fragments d'obres seves:
Fratres
Cantus in Memory of Benjamin Britten
07 de desembre 2007
L'ART DE DERYK THOMAS
Gràcies a l'últim disc d'Angels of Light, he descobert l'obra de Deryk Thomas (Liverpool 1966), centrada en pintura, dibuix i il·lustració.
Com podreu descobrir, els dibuixos retros de Thomas es mouen entre unes expressions tendres i ingènues i un fons realment malaltís, determinats detalls enfosqueixen la primera percepció de la imatge que tenim davant, habitualment càndida.
Espero que, com a mínim, us entri curiositat... a mi m'encanta!
Com podreu descobrir, els dibuixos retros de Thomas es mouen entre unes expressions tendres i ingènues i un fons realment malaltís, determinats detalls enfosqueixen la primera percepció de la imatge que tenim davant, habitualment càndida.
Espero que, com a mínim, us entri curiositat... a mi m'encanta!
03 de desembre 2007
ORDINADORS ANTICS
No sóc en absolut un freaky de la informàtica, més aviat el contrari, quan he de sol·lucionar qualsevol problema relacionat amb el meu pc simplement ho dono per perdut...i és que per a mi tot això del bytes, discs durs, xarxes, etc., no significa més que una eina per a coses com ara escriure en aquest blog.
Per això és curiós que em vegi recordant aquells antics ordinadors que funcionaven amb cintes de cassete i que no tenien més memoria de la ara et trobes a qualsevol telèfon mòbil. Commodore, Spectrum, Atari... marques que no significaran res, però que a molts ens remonta a l'inici d'una (ingènua) època en la que al·lucinavem amb Star Wars, ens barallavem amb els primers video-jocs i pensavem que arrivariem a l'espai acompanyats d'un d'aquells prodigiosos ordinadors.
Aquí teniu un link nostàlgic que us dibuixarà algun somriure: Vintage Computers
Per això és curiós que em vegi recordant aquells antics ordinadors que funcionaven amb cintes de cassete i que no tenien més memoria de la ara et trobes a qualsevol telèfon mòbil. Commodore, Spectrum, Atari... marques que no significaran res, però que a molts ens remonta a l'inici d'una (ingènua) època en la que al·lucinavem amb Star Wars, ens barallavem amb els primers video-jocs i pensavem que arrivariem a l'espai acompanyats d'un d'aquells prodigiosos ordinadors.
Aquí teniu un link nostàlgic que us dibuixarà algun somriure: Vintage Computers
Subscriure's a:
Missatges (Atom)