FUNNY GAMES

Una de les pel·lícules més aterradores dels últims anys es portada al circuit americà amb un remake del que s’encarrega el seu director, el grandiós Michael Haneke. Pel que es veu al trailer, a part de la desaparició de Naked City a la banda sonora, poques novetats aportarà a la versió original cosa que, vist el mal que pot arribar a fer Hollywood a obres meravelloses, és d’agrair.
El repartiment és de luxe: Tim Roth (al que sempre associarem ja amb Reservoir Dogs o Pulp Fiction), Naomi Watts (li he de fer un article a part...) i el que possiblement es convertirà, si no ho és ja, en un dels millor actors del món, Michael Pitt (veieu “Soñadores” o “Last Days”), en el paper de dolentot dolentot.
No crec que qui l’hagi vist en tregui gaire cosa nova, a part de veure les interpretacions d’aqeusts monstres de la interpretació, Això si, d’una cosa me n’alegro: el Sr. Haneke ja tindrà molts més diners, amb tot el que això pot tenir de positiu pels seguidors del seu cinema.

Trailer del remake:


Trailer de la pel·lícula original:

NICK DRAKE

Curiosament aquelles entrades que he fet amb més il·lusió i carinyo són les que han quedat sense comentaris, així que imagino que aquesta no serà una excepció.
El día que m'estigui morint hauré oblidat moltes coses, però d'entre les que m'emporti allí on vagi estarà aquesta melodia única. "Pink Moon".

LA FORTALEZA DE LA SOLEDAD

Brooklyn. Dylan y Mingus. El soul, el rock, el hip-hop, el punk. Els 60's, els 70's, els 80's... Els super-herois. Les drogues. Els graffitis. Conflictes racials. L'escola. La parella.
Jonatham Lethem aconsegueix amb aquest llibre fer un extraordinari viatge per Brooklyn a través del temps, de la mà d'uns personages entranyables i reals, barrejant d'una forma gairebé miraculosa tots els ingredients anteriorment citats i fent-nos escoltar a través de les seves paraules la banda sonora de tota una època.
Dediqueu temps a llegir aquesta maravella. Un dels primers grans llibres del segle XXI.

" Linus Millberg, amigo de Dylan, emerge del gentío con un vaso de cerveza y grita:
- Dorothy es John Lennon, el Espantapájaros es Paul McCartney, el Hombre de Hojalata es George Harrison y el León es Ringo.
- Star Trek -ordena Dylan por encima de la gangosa música country que pinchan en el CB entre actuación y actuación.
- Fácil -responde a gritos Linus-. Kirk es John, Spock es Paul, Bones es George, Scotty es Ringo. O Chekov, después de la primera temporada. Da lo mismo, es un Ringo mezcla de Scotty y Chekov. Los suplentes son siempre Georges y Ringos de repuesto
- Pero ¿Spock, el que no tiene corazón, y McCoy, el que no tiene cerebro, no son como el Hombre de Hojalata y el Espantapájaros? Y, por tanto ¿Dorothy no sería Kirk?
- No te enteras. Eso son coincidencias superficiales. Lo de los Beatles es un arquetipo, la formación humana básica. Todo, de manera natural, acaba adoptando la forma de los Beatles. Es inevitable.
- Repíteme los tipos.
- Progenitor responsable, progenitor genio, hijo genio, hijo payaso."

HOMENATGE

Fernando Fernán Gómez (Lima, 21-08-21; Madrid 21-11-07)

RICHARD AVEDON

Fa uns anys, al Caixaforum, es va programar una exposició fantàstica de Richard Avedon, el títol si mal no recordo era "In The American West". En ella el gran retratista captava una sèrie d'essers humans sobre un fons blanc (marca de la casa), i d'una forma directe i punyent les fotografies servien per a denunciar la cara fosca del somni americà.


L'obra d'Avedon és extensa i maravellosa, centrada en el retrat. Us recomano moltíssim que visiteu la web de la Richard Avedon Foundation i que ompliu la vostra vida d'imatges d'aquest geni. Això si no el coneixieu, es clar, ja que estic segur que per a molts és una obvietat.

MOHAMED XUKRI

M’agradaria parlar de Mohamed Xukri (1935-2003), escriptor marroquí nascut a la regió del Rif. D’ell en vull destacar la seva obra més coneguda: “Al-jubz al-hafi” (traduïda en català com “El pa de cada dia” i en castellà com “El pan desnudo”). Aquesta obra forma part d’una trilogia conjuntament amb “Zaman al-Ajta” (“El temps dels errors”) i “Rostros, Amores, Maldiciones”.
“El pa de cada día” és un obra autobiogràfica, on Xucri relata els seus anys de crua infantesa, plena de violencia i duresa. Traduïda a una dotzena de llengües, va estar prohibida al seu país i li valgué a Xucri la persecució dels integristes.

Espero que aquest fragment, tot i la seva cruesa, us animi a llegir-lo, ja que el llibre també és ple de moments entranyables:

“Moltes vegades mon pare em sorprenia en el carrer i m’agafava pel darrera, de la camisa, m’entortolligava el braç darrera l’esquena amb una mà i amb l’altra m’inflava a cops i m’acovardia fins que em feia sagnar. I jo, aleshores, sabia que el seu cinturó militar m’esperava a casa. Quan les mans i els peus se li cansaven de fotre’m cops, em mossegava el muscle o el braç; em pessigava les orelles, em galtejava. Si em pegava en el carrer, algunes persones solien intervenir-hi i me’n lliuraven. Al final ell ja no va poder fer-ho, perquè quan m’agafava jo em deixava caure a terra i cridava enfollit. Tot seguit començava a pegar cops de peus des de terra fins que aconseguia deslliurar-me’n. Després, ja a distància, el maleïa, a ell i a tot el món, escopint al cel i a la terra.”

Si en voleu saber més consulteu aquesta pàgina on se li fa un complet homenatge: mundoarabe.org

ALFABETS CURIOSOS

Això que veieu es diu "Type in the sky" i és obra de Lisa Rienermann. D'una manera molt original fotografia el cel i els edificis de Barcelona per a convertir-los en un alfabet.
Aquesta fotografia l'he trobat a la web de David Airey, on recopil·la curiosos alfabets fets amb llum, pels, objectes, etc. Tota una curiositat que us recomano.

mp3 per acompanyar: ABC. Tiger Lillies

THE DEVASTATIONS

Berlín, Nick Cave, Leonard Cohen, cels grisos, fred, Bowie a Berlín, Blixa, l'àngel, melancolia, australians a Berlín, classe, rock, el cel sobre..., Rosa. The Devastations.

THE ASSASSINATION OF JESSE JAMES BY THE COWARD ROBERT FORD

Això pinta però que molt bé! Un Brad Pitt que guanya amb l'edat, una fotografia fantàstica, tons crepusculars... anirem a treure entrades mentre escoltem la banda sonora, a càrrec de Nick Cave i Warren Ellis.

THE FRAMES

Acabo de visitar el blog de Sylvia i després de llegir les seves sensacions al veure la pel·lícula "Once" m'he trobat amb un vídeo d'una versió del tema "Falling Slowly" dels irlandesos The Frames, interpretat pel seu cantant Glen Hansard i Marketa Irglovai (protagonistes del film). La veritat és que no em puc estar de penjar el tema original. M'encanta.

JOSÉ GONZÁLEZ

José González és un suec d'ascendència argentina que fa poc temps va tenir certa repercusió amb una versió que va fer del tema "Heartbeats" del grup The Knife. Ara ha tret un nou disc, "In Our Nature", delicat i contingut, ple de precioses melodies entre les que destaco "Cycling Trivialities", una bonica versió del "Teardrop" de Massive Attack, o aquest "Down The Line" que aquí penjo en vídeo. El tindrem a Barcelona el 22 de novembre.

NEIL YOUNG AND CRAZY HORSE

Hi han melodies que un dia es queden clavades ben endins i saps que, des d'aquell moment, t'acompanyaran per a la resta de la teva vida. Només cal escoltar el sentiment amb el que Neil Young toca la guitarra, la seva ànima passa a ser unes maravelloses notes que van estar prohibides durant molts anys per part de la dictadura del general: Cortez the Killer.
Neil Young amb Crazy Horse, és a dir, Billy Talbot al baix, Ralph Molina a la batería i "Poncho" Sampedro a la guitarra. Són moments que justifiquen l'art, la vida, la música...moments que dignifiquen l'esser humà. Inmens.

THE TRINITY SESSION

L'any 1.987, Cowboy Junkies gravaven en una esglesia el que seria el disc més important de la seva carrera i un dels més maravellosos i delicats de la seva època. 20 anys després els germans Timmins i companyia tornen a la Trinity Church acompanyats d'amics com Vic Chesnutt, Ryan Adams o Natalie Merchant, per a celebrar aquell moment màgic.
Aquests són uns extractes de la festa d'anniversari d'un disc irrepetible.